Qui va ser
Westcourt, Callan (Irlanda), 1° de juny de 1762 - Mont Sion (Waterford), 29 d'agost de 1844 Neix a Westcourt, a Irlanda el 1° de juny de 1762. A causa de les lleis restrictives contra els catòlics d'Irlanda, no pot tenir accés a carreres en àmbit militar, estatal o judicial. Troba així doncs treball com a aprenenta en la societat de l'oncle paternal, afirmat exportador de mercaderies. Edmondo ha succeït en el treball, es casa, però després de pocs anys la dona mor després d'un accident, donant a la llum una filla disabile. A ella el sant es dedica amb amor; reforça el seu lligam amb la fe meditant la Parola de Déu, participant assíduament en l'Eucaristia i comprometent-se en obres de caritat a respatller dels pobres. Successivament es dedica a l'educació dels joves, fundant a Waterford la comunitat religiosa dels «Germans de la Presentació» en la qual ben aviat comença a afluir un gran nombre nois. Al costat dels seus confrares Edmondo dona vida també a la «Congregació dels germans Cristians». Dona els a poc sorgiran monestirs també a Anglaterra, Gibraltar i Austràlia. Mor el 29 d'agost del 1844 a Mount Sion de Waterford. Avui les dues congregacions són presents en tots els cinc continents. Edmondo és beatificat per papa Joan Pau II el 1996. (Passar) Martirologio Romano: A Waterford a Irlanda, beat Edmondo Ignazio Rice, que es va donar amb gran fervor i perseverança a la instrucció dels fanciulli i dels joves de condicions modestes i, per incrementar aquesta obra, va fundar les Congregacions dels Germans Cristians i dels Frares de la Presentació.
El beat Edmondo Ignazio Rice va néixer a Watercourt, Callan (Irlanda) el 1° de juny de 1762, quart dels set fills de Roberto Rice i de Margherita Tierney, la qual tenia ja altres dues filles sent vídua del primer marit. A causa de les ‘Penal Laws’, lleis restrictives contra els catòlics d'Irlanda, que els seus sacerdots eren perseguits i no podien administrar dels col·legis, Edmondo va ser educat abans en la seva piadosa i estimada família d'agricultors i després en un d'aquells col·legis de campanya gairebé clandestina, organitzades pels irlandesos d'aleshores, molts legats a la fe catòlica i que els seus ensenyants es traslladaven contínuament d'un lloc a l'altre. De seguida Edmondo Rice va aconseguir freqüentar un col·legi clàssic a Kilkenny City; ja que als catòlics era prohibit l'accés a les carreres militars, estatals, judicials, al jove diciassettenne no va restar altre que invertir-se com a aprenenta prop de l'oncle paternal, important proveïdor i exportador de mercaderies a Waterford, port fluvial en el sud-est irlandès. Col·laborant fattivamente amb l'oncle, va esdevenir un mercader d'èxit; el 1787 a 25 anys es va casar, però la sort no va ser benigna, després de només dos anys la dona va morir a causa d'un accident, donant a la llum una nena disabile. Quedat vidu a 27 anys, Edmondo amb esperit de fe es va agafar cura amorevolmente per tota la vida de la petita Mary; va intensificar la unió amb Déu en la meditació de les Escriptures, amb l'assídua freqüència als Sagraments i a la Messa, dedicant-se a les obres de caritat i ajudant els pobres amb les seves riqueses. En aquell període de gran ferment per la societat irlandesa, amb el doblo de la població en seixanta anys, la rebel·lió de les colònies americanes el 1776, el retrobat coratge dels catòlics d'Irlanda en el requerir paritat de drets amb els protestants i sobretot la mancança d'educació de la descurada joventut, van convèncer Edmondo Rice a treballar en aquest camp essencial per la societat del futur. Edmondo havia conegut la Servidora de Déu monja ‘Nan’ Nagle (1718-1784), que el 1778 havia fundat les ‘Monges de la Presentació’ per la instrucció i la cura de les donzelles, i l'havia ajudat a obrir una casa a Waterford. Sobre el seu exemple des del 1793 es va preparar al deure prefix, recollint els fons necessaris per realitzar l'obra; esglésies també al papa Pius HI el permès obrir un nou Institut i amb l'encoratjament del pontífex i del bisbe de Hussey, va fundar en un estable en desús un col·legi provisional, després d'haver venuda l'empresa i agençada adequadament la filla. Va agafar a viure al pla superior, mentre tants nois van afluir en el col·legi, el seu número ben aviat va horroritzar els assistents salariati que ho van abandonar, així Edmondo va haver d'afrontar tot sol tot el treball; després de gens, atrets pel seu exemple van venir altres joves i ensenyants a compartir-ne l'esforç evangèlic i social. Va néixer així una comunitat religiosa, que tenia com a objectiu primari, a través de l'educació cristiana, de portar els pobres a la consciència de la seva dignitat i de la seva figliolanza divina. El 1806 va ser oberta la primera casa religiosa a Waterford dels “Germans de la Presentació” anomenada així perquè seguien una regla de vida similar a la de les ‘Monges de la Presentació’; el 1808 el bisbe de Waterford va admetre Edmondo i els seus confrares als vots religiosos en la Capella de les Monges, segons les Regles de l'Orde de la Presentació, aprovades per la Santa Seu el 3 de setembre de 1791. El nou Institut va ser el primer sorgit a Irlanda, Edmondo preses el nom d'Ignazio i sense ajudes externes va edificar un monestir, dit Mont Sion en Waterford, on es va traslladar amb la petita comunitat, erigint-ho a casa mare. El nombre dels confrares va augmentar notablement i altres Cases van ser obertes sigui a la província de Waterford que en tota Irlanda; el 1820 eren ja deu i totes seguien la Regla de les Monges de la Presentació, per consegüent autònomes i subjectes a la jurisdicció dels bisbes locals; alguns membres tanmateix eren enviats a Mont Sion per tenir una formació del mateix fundador. Mentrestant germà Ignazio Rice el 1817 va conèixer els Germans dels Col·legis Cristians, fundats per s. Giovanni Battista de la Salle (1651-1719) i va demanar a la Santa Seu l'aprovació d'una Regla similar també pel seu Institut; la lletra d'aprovació va ser concedida per papa Pius VII el 5 de setembre de 1820. El gener de 1822 la major part uns
Font: santiebeati.it