Qui va ser
La figura de Santa Irene, venerada a Lecce però embolicada en la llegenda, presenta diverses narracions que n'ofereixen una biografia incerta. La tradició leccese la identifica com Erina, filla d'un signorotto de nom Licinio, tancada en una torre per la seva bellesa i miraculosament salvada per la fe cristiana. Altres versions, contingudes en els sinassari bizantins, la descriuen com a princesa persa de nom Penèlope, batejada per San Timoteo i martiritzada pel rei Sabor. Una ulterior tradició la vol originària de Lecce, celebrada el 5 de maig. La seva existència històrica queda dubtosa, faltant estudis aprofundits, mentre el seu nom, derivat pel grec "Eiréne" i associat a la pau, assumeix un significat simbòlic important pels cristians.
Etimologia: Irene = pau, pacífica, del grec
Emblema: Palma
Santa venerada a Lecce, però la seva persona és envoltada per la llegenda, estudis aprofundits sobre la seva existència falten, mentre hi ha una antiga ‘Vita’ abreujada del Menologio de Basili II del sec. X.
Irene que a Lecce és anomenada Erina, era filla d'un signorotto de nom Licinius, que envejós de la bellesa de la figlioletta, a l'edat de sis anys la va tancar sobre el cim d'una torre, vigilada per tretze servidors.
Déu la istruì en el cuor el seu de la doctrina cristiana i s. Timoteo, deixeble de s. Paolo, la va batejar, ella preses els ídols que el pare les havia donat per adorar i els va infringir; el pare agafat per la ira la va fer llegar sobre un cavall imbizzarrito per fer-la morir, però miraculosament Irene es va salvar, mentre el pare va morir a causa de les conseqüències d'un mossegat rebut a la mà, del mateix cavall.
La jove cristiana va obtenir amb les pregàries, la resurrecció del pare, el qual unitamente a la família i a aproximadament tres mil pagans, es va convertir al cristianisme. El governador Ampelio va tractar de fer-la apostatar i a la seva denegació, inferocito, la va fer torturar i decapitar. (En aquesta ‘Vita’ no hi ha cap indicació de lloc ni de data).
Altres ‘Vides’ que són la realització i l'ornament de la precedent, són condensades en els sinassari bizantins, un d'aquests, narra que Irene va néixer a Magedo (Pèrsia) filla de rei i abans de ser batejada es deia Penèlope, segueix tota una carrellata d'inversemblants miracles i conversions de pagans a patolls; al final la santa és enviada a mort pel rei de Pèrsia, Sabor (272), quan va néixer l'emperador Constantí.
Segons una altra tradició Irene, filla de Licinio, seria originària de Lecce, on és celebrada al 5 de maig amb el nom de Erina.
Del segle V a Constantinoble hi havia ja dues esglésies a ella tituleu, més vegades restaurades i reconstruïdes de què una existeix encara.
El nom Irene deriva del grec Eiréne i vol dir Pace, efectivament la deessa de la pau, en la mitologia grega, es deia justament Irene; el nom va ser adoptat en el llatí imperial amb significat augural i després dels cristians com a nom aportador de pau entre tots els germans en Crist i sobretot de la Pace celeste.
Autor: Antonio Borrelli
Font: santiebeati.it