Qui va ser
Va néixer el 1222 de Ramon Berenguer IV, comte de Provença, i de Beatrice de Savoia. Dona de gran pietat i amant de les lletres, el 14 de gener de 1236 va casar a Canterbury el rei Enric III d'Anglaterra. En la seva nova residència anglesa va ser seguida per un gran nombre de parents i connacionals, que van abandonar Provença a la recerca de fortuna. Va exercitar una gran influència, sigui durant el regne d'Enric, sigui en els primers anys del regne del seu fill Eduard I. Retirada en l'abadia benedictina de Amesbury, hi va agafar el vel el 3 de juliol de 1276 i aquí va viure després sempre fins a la mort, passada el 25 de juny de 1291 en concepte de santedat.
Etimologia: Eleonora = que té pietat, del grec; dimin. = Nora, Norina
En dos mil anys de cristianisme no són desgraciadament molts els fidels laics vaig ascendir a la glòria dels altars i entre aquests la gran part són caps coronats de tota Europa. Moltes sobiranes han estat aclamades santes del seu poble i l'Església ha ratificat el culte ells tributat. Exemples significatius són les santes reines franceses Clotilde, Radegonda, Bianca, Giovanna i Batilde, a més Matilde d'Alemanya, Elisabet de Portugal, Margarida d'Escòcia, Gladys de Gal·les, Berta del Kent i Etelburga de Northumbria. Quins beates són venerades Beatrice de Suabia, Gisella d'Hongria, Caterina de Borsnia i Ildegarda de Kempten, consort de Carlemany. Ja en l'Antic Testament trobem la Reina Ester, avui commemorada també pel Martyrologium Romanum. Joan Pau II ha declarat “patrona d'Europa” la reina Brigida de Suècia i ha declarat santes les reines poloneses Kinga i Edvige. “Venerables” han estat reconegudes per l'Església Maria Clotilde de Borbó i Maria Cristina de Savoia, respectivament sobiranes del Regne de Sardenya i de les Dues Sicílies. Recentment han estat introduïdes les causes de canonització també per Isabel “la Catòlica”, molt cèlebre reina de Castella, i Elena de Montenegro, dona de Víctor Manuel III de Savoia. Avui és celebrada en canvi Santa Elionor, en les a qui venes per part materna scorreva també sang savoiana. Nascuda el 1222, era efectivament filla de Beatrice de Savoia i Ramon Berenguer IV, comte de Provença. L'avi no era que el Beato Humbert III comte de Savoia, primer sant de Casa Savoia.
Eleonora, dona de gran pietat i amant de les lletres, el 14 de gener de 1236 a Canterbury convolò a casaments amb el rei Enric III d'Anglaterra. En la seva nova residència anglesa va ser seguida per nombrosos els seus parents i connacionals, que van abandonar Provença a la recerca de major fortuna. Molts d'aquests, efectivament, van aconseguir amb la seva intercessió a ocupar diverses importants oficines públiques, però el favoritisme d'Eleonora en els seus concerneixes va suscitar en contra d'ella una gran impopularitat per part dels súbdits anglesos. Aquests van insubordinar el 1261, costringendala a refugiar-se en la torre de Londres. Quan Enric III va ser fet el seu presoner el 1264, durant la batalla de Lewes, a Eleonora no va restar que fugir en el continent, si va reunir un exèrcit amb què va aconseguir fer alliberar el marit. Tornada per tant a Anglaterra el 1265, juntament amb el Legat Pontifici, Eleonora no va faltar d'exercitar una gran influència, sigui durant el regne d'Enric, sigui en els primers anys del regne del fill nascut per la seva unió, Eduard I. Retirada per fi de la cintura pública, el 3 de juliol de 1276 preses el vel en l'abadia benedictina de Amesbury, si va transcórrer els seus dies fins a la mort, passada el 25 de juny de 1291 en concepte de santedat. És fàcil comprendre com la veneració en les seves comparacions hagi nascut en mode particular a l'interior de l'orde religiós de què va formar part i tanmateix el seu culte no ha estat mai oficialitzat per l'Església. Malgrat això la festa de Santa Elionor és localment celebrada al 21 de febrer.
Autor: Fabio Arduino
Font: santiebeati.it