Qui va ser
segle V aC A ell són titulats el 15° i 16° llibre de la Bíblia, els dos llibres es presenten amb els caràcters d'una obra única, potser del mateix autor, publicats en l'III segle aC Esdra de stirpe sacerdotal, és presentat com a «escriba expert en la llei de Moisès». En els primers capítols del Llibre de Esdra és reportat el cèlebre edicte de Cir (538 aC) que va concedir als Jueus de poder tornar en pàtria, després de l'exili i reconstruir el temple de Jerusalem, destruït pels Babilonis el 586 aC Diversos decennis després que entra en escena Esdra, sacerdot, inspector religiós enviat pel rei de Pèrsia, que va arribar a Jerusalem per enfortir la fe d'Israel, que s'era affievolita en aquells darrers anys. Ell i el governador Neemia, que ho va assolir el 445 aC, van intentar reportar el poble de Jerusalem i de Palestina al més rigorós respecte de la llei de Déu i dels Pares. Esdra amb molta fermezza va impedir cada cedimento de la puresa religiosa. (Passar)
Martirologio Romano: Commemoració de santa Esdra, sacerdot i escriba, que, al temps del rei persa Artaserse, tornat de Babilònia a Judea, radunò el poble dispers i es va emprar amb gran compromís per estudiar, posar en pràctica i ensenyar la llei del Senyor a Israel.
A ell són titulats el 15° i 16° llibre de la Bíblia, per la veritat el 16° té el títol de Neemia, però els dos llibres es presenten amb els caràcters d'una obra única, en continuació de les Cròniques; potser del mateix autor, publicats en l'III segle aC Esdra de stirpe sacerdotal, com testifica la llarga genealogia que ho presenta, i a partir del capítol 7 de l'I° llibre i prosseguint en el de Neemia; ell és presentat com a “escriba expert en la llei de Moisès”. Cal especificar que la funció dels escribes va tenir gran importantment en la història d'Israel; van ser en un primer moment invertits com a secretaris, en l'administració real dels darrers temps de la monarquia i sobretot després de l'exili, s'havien especialitzat en la transcripció i explicació de la Llei, esdevenint-ne els intèrprets oficials. En els primers capítols del Llibre de Esdra és reportat el cèlebre edicte de Cir (538 aC) que va concedir als Jueus de poder tornar en pàtria, després de l'exili i reconstruir el temple de Jerusalem, destruït pels Babilonis el 586 aC La reconstrucció va passar enmig a mil dificultats interiors i entre l'hostilitat de la població del lloc; el seu completamento va acabar el 515 aC i va ser anomenat el “segon Temple”. Diversos decennis després que entra en escena Esdra, sacerdot, inspector religiós enviat pel rei de Pèrsia, que va arribar a Jerusalem per enfortir la fe d'Israel, que s'era affievolita en aquells darrers anys. La seva intervenció és enquadrat vàriament en el temps, perquè si el rei de Pèrsia va ser Artaserse I (465-424 aC) o bé Artaserse II (404-358 aC), les dates són divergides, tanmateix es pensa tradicionalment que sigui Artaserse I, datant així la seva arribada a Palestina el 458 aC Ell i el governador Neemia, que ho va assolir el 445 aC, van intentar reportar el poble de Jerusalem i de Palestina al més rigorós respecte de la llei de Déu i dels Pares. Esdra amb molta fermezza va impedir cada cedimento de la puresa religiosa, va introduir una rigorosa reforma dels matrimonis mixtos. Això perquè els Jueus d'aquell període, havien vingut a contacte i convivència, amb altres poblacions deportades a Palestina de l'imperi Babiloni perquè la colonitzessin; d'això eren scaturiti molts matrimonis entre els Jueus i aquestes altres poblacions, abraçant-ne en molts casos també la seva religió. També molts sacerdots, també aquests no deportats pels Babilonis i vas rimar així doncs a Palestina, com una part dels Jueus, havien casat dones estrangeres, tornant impuri si estigués i els seus descendents, segons la Llei divina professada pels Jueus. Perquè aquests sacerdots poguessin retornar a celebrar en el Temple reconstruït, Esdra va disposar que fossin repudiades les dones paganes, tan pures van ser partides totes les famílies també del poble, que tenien al seu interiors dones i mares estrangeres; així de donar origen a una nació sagrada, recta només de la Llei divina, tancada i compacta al seu interior. Tota la societat hebraica, la cultura i la tradició van ser novament impostades segons les lleis de l'Aliança; el valor més important pels Jueus va esdevenir aleshores el compromís a respectar la llei del Senyor. La sinagoga, ja utilitzada a l'època de la permanenza a Babilònia, va ser introduïda també a Israel i va esdevenir el lloc on durant la setmana, s'estudiaven les Escriptures, els textos sagrats i les lleis de Déu; on es feia una mica de col·legi i les assemblees més importants de la Comunitat; en particular el dissabte, quan els Jueus es reunien, llegien els textos sagrats, comentaven, cantaven i pregaven Déu. En definitiva amb Esdra la comunitat hebraica, esvaïda l'esperança i la possibilitat d'una autonomia política, es va comprometre en la vida religiosa, esdevenint la “església” de la “santa resta” d'Israel, sobre el qual s'havien apuntat les més rosee previsions dels profetes. Ed és en aquesta època que va néixer l'anomenat Judaisme, començat, ocupat i sostingut per Esdra, amb l'aportació determinant del polític Neemia.
Font: santiebeati.it