Qui va ser
segle XII - m. 1153 (Papa des del 18/02/1145 al 08/07/1153) Va entrar en l'orde cistercenc i, triat papa, es prefisse de restaurar l'autoritat pontifícia amenaçada per Arnaldo de Brescia, de defensar l'Església contra l'amenaça dels Turcs, de reformar l'Església i la cúria romana. Ell mateix va donar exemple d'una espiritualitat en què l'austeritat de la vida monàstica es conciliava amb la càrrega de pontífex. Etimologia: Eugenio = ben nascut, de noble stirpe, del grec Martirologio Romano: A Tivoli al Laci, trànsit del beat Eugenio III, papa, que va ser diletto deixeble de sant Bernat; després de tenir recte d'abat el monestir dels Sants Vincenzo i Anastasio a les Aigües Salvie, triat a la seu de Roma, es va emprar amb compromís per defensar el poble cristià del Urbe de les insídies de l'heretgia i renovar la disciplina eclesiàstica. Escolta de RadioMaria:
S. Bernardo així escrivia als cardenals després de l'elecció Eugenio III, monjo del seu Orde: "La seva tenera verecondia és acostuma més al retir a les quietes que al tractament de les coses exteriors i és de témer que no sàpiga complir les oficines del seu apostolato amb la necessària autoritat". El temor que el mite pontífex (Pier Bernardo, nascut per noble família a Montemagno, prop de Pisa, i entrat en l'orde cistercenc després de la trobada amb S. Bernardo el 1138) no fos a l'altura de la situació era compartida per molts. Però el Senyor - escriu el card. Bosone, el seu contemporani i biògraf - li va concedir tal ciència i facondia, tal liberalità i força en l'administració de la justícia que va superar en activitat i fama molts seus antecessori. Eugenio III va aguantar l'Església vuit anys i cinc mesos (1145 1153) en un període molt difícil. Després de l'elecció va haver de fugir nottetempo de Roma per fer-se coronar, el 18 de febrer en el monestir de Farfa, sostraient-se així a les intimidacions del poble que, sobillato d'agitadors com Arnaldo de Brescia, reclamava per Roma les lliures institucions municipals amb elecció directa dels senadors. Convidat per S. Bernardo, es va agafar a cor la reforma de l'Església i de la cúria romana; es va emprar per la defensa de la cristiandat contra l'amenaça dels Turcs, promovent una croada; presiedette a quatre concilis (París, Treviri, Reims i Cremona), va promoure els estudis eclesiàstics, va defensar l'ortodòxia, i ell mateix va saber conciliar l'austeritat de la vida monàstica amb les exigències de la dignitat papal. A la seva mort, passada a Tivoli el 8 de juliol de 1153, el card. Ugo, bisbe d'Òstia, així escrivia: "Immaculat va emigrar de la carn la seva a Crist". Autor: Piero Bargellini ______________________________ Afegit/modificat el 2001-02-01
Font: santiebeati.it