Qui va ser
Hi ha ben 42 sants o beats amb aquest nom, precisament un dels més difosos en l'hagiografia cristiana; el s. Eusebio de què parlem era un capellà de Roma al temps de l'emperador Costanzo II (318-361) fill de Constantí el Gran, que després de la mort dels germans Constant i Constantí II, va quedar únic emperador el 353.
Eusebio per haver renyat al papa Liberio (352-366) la seva debilitat davant del arianesimo de Costanzo II, que va ser el iniziatore en aquell període de l'anomenat “cesaropapismo”, o sigui la ingerència del poder civil en els negocis eclesiàstics, va ser tancat per orde de l'emperador, en una petita habitació.
El arianesimo va ser l'heretgia d'Ario (320) segons què el Verb, encarnat en Jesús no és de la mateixa substància del Pare, però representa l'abans de les seves criatures; condemnada pels Concilis d'Alexandria (321) i de Nicea (325) va ser combatuda per s. Atanasio, el qual va ser defensat per papa Liberio en les comparacions de Costanzo II.
Eusebio va sofrir en aquesta petita habitació per set mesos, on va morir al final, el 14 d'agost del 353 ca.; el seu cos va ser sepolto en el fossar de Callisto dels presbiteris Gregorio i Orosio, els quals van posar sobre la tomba també la inscripció “Eusebio homini Uns”, de seguida alguns històrics biògrafs ho reporten com a ‘màrtir’.
Ell és recordat en el ‘Martirologio Geronimiano’ al 14 d'agost com sant, a què és titulat el “titulus” homònim, és a dir l'antiga església sobre l'Esquilí; aquesta església existia ja en el segle IV, com el testimonia un grafit del lector Olimpo, retrobat en un fossar romà.
L'església és nomenada o recordada en diverses citacions dels segles següents, sancionant un culte antic però afirmat de s. Eusebio capellà, que el seu nom després va entrar en els Martirologi historiadors i també en el cèlebre Calendari Marmori de Nàpols.
Autor: Antonio Borrelli
Font: santiebeati.it