Qui va ser
Santi Domenico Ibanez de Erquicia i Francesco Shoyemon Màrtirs dominicans
Festa:
14 d'agost
>>> Visualitza la Scheda del Grup a qui pertany
† Nagasaki, Japó, 14 d'agost de 1633
Martirologio Romano: A Nagasaki a Japó, sants màrtirs Domenico Ibáñez de Erquicia, sacerdot de l'Orde dels Predicadors, i Francesco Shoyemon, novici en el mateix Orde i catechista, vaig matar en odi al nom de Crist sota el comandant suprem Tokugawa Yemitsu.
Els sants DOMENICO IBÁÑEZ, GIACOMO KYUSHEI TOMONAGA, Dominicans, LORENZO RUIZ, laic, i 14 companys formen un grup de màrtirs a Japó del 1633-1637 a Nagasaki després del dels 205 màrtirs de Omura-Nagasaki del 1617-1632, beatificats per Pius IX el 1867.
El grup dels beatificats per Papa Joan Pau II, el 18 de febrer de 1981 a Manila, està compost de 13 Dominicans i de 3 laics. Però per comprendre millor la situació de l'Església a Japó aleshores devem rintracciare alguns aspectes històrics.
En la història eclesiàstica del Japó es distingeixen tres dates importants: 1549, 1600 i 1640. El 1549, San Francesco Saverio va arribar a Japó; el 1600, el Shogun (cap militar) Tokugawa Yeyasu va inaugurar la dinastia llegada al seu nom; el 1640, el Japó va tancar les seves portes al món occidental, aïllant-se per dos segles. Del 1549 al 1614, en un clima relativament favorable, San Francesco Saverio, al qual subentrarono els seus confrares Jesuïtes i més tardans Franciscans, Dominicans i Agostiniani, va construir una comunitat cristiana florescent. El 1600, a Japó eren ja més de 300.000 cristians, entre els quals diversos membres de les classes influents. A diferència de Filipines, tanmateix, el cristianisme japonès en la primera meitat del segle XVII, va desaparèixer gairebé completament, submergit per una violenta persecució. Aquesta coincidides amb els anys més gloriosos del shogunado, un règim fruit de diversos factors d'orde religiós, polític i social.
De temps immemorials la religió originària del Japó era el Shintoismo, basat en el culte dels esperits llegats a les forces de la natura i sobre el concepte de l'emperador com a descendent de la Dea solar Amaterasu, com a símbol visible i permanent. Quan en el segle HI van entrar de la Xina el Buddismo i el Confucianesimo, posant profundes arrels, el Shintoismo i el prestigi de l'emperador van decaure en mode considerable. El resultat d'això declino va ser el feudalismo, mentre a el¬l'emperador quedava només un paper de caràcter moral i religiós. El poder efectiu va passar a un dictador de la classe guerrera, anomenat Shogun que, a la seva vegada, va veure la seva autoritat diluir-se entre diversos senyors feudals anomenats daimyò, amos absoluts dels seus vastos territoris. Al seu servei estaven els samurais i, al nivell social inferior, els pobres, mancats de drets humans: pagesos, artesans, comerciants i obrers. Els daimyò es van dedicar sovint a la guerra entre d'ells.
Tal situació va tenir curiosament dels avantatges per l'evangelització a la¬l'arribada de San Francesco Saverio i dels altres missioners. Vaig expulsar d'un feu, els cristians podien fugir en un altre. En el darrer quart del segle XVI dos Shogun van obrir la carretera per un moviment d'unificació, Oda Nobunga (1568 – 1582), enemic dels budistes i simpatitzant pel cristianisme, i després Toyotomi Hideyoshi (1582 – 1598). En mode gairebé inspiegabile aquest darrer va esdevenir persecutore del cristianisme i va ordenar l'execució dels 26 Protomartiri de Nagasaki (S. Paolo Miki i companys). A la mort del Shogun Hideyoshi, el cristianisme pote respirar de nou entre esperances i temors.
La victòria de Sekigahara, el 1600, va donar el poder i el shogunado a Toku¬gawa Yeyasu (1600 – 1616), al qual van succeir el fill Hidetada (1616 – 1622) i el net Yemitsu (1622 – 1651), i després una llarga sèrie de descendents fins al 1868. Yeyasu va aconseguir la unificació nacional i va donar al país una sòlida estructura legal i administrativa. El Japó començava a ser governat per una autoritat central sense eliminar la relativa autonomia feudal dels daimyò. La política dels Tokugawa va mostrar per això sempre una certa desconfiança atenció a la lleialtat dels daimyò, sotmesos però mai del tot domats. Un sospito augmentava amb la presència de comerciants espanyols i de religiosos catòlics, acusats pels holandesos d'ésser la punta avançada de la conquesta i de la insurrecció. Què en realitat mai passada.
El 1614 Yeyasu, jutjant la fe de tots els seus súbdits sobre la base del buddismo i attorniandosi després de ministres gelosament confucians, va emetre l'edicte de persecució general. Hidetada i Yemitsu intensificaven l'aversió al cristianisme, com demostra la cruenta persecució, en particular pigues concerneixes dels màrtirs de la present Canonització, la primera, juntament amb el primer Santo de Filipines, Lorenzo Ruiz.
Abans de presentar les biografies d'aquests màrtirs immolats en el període 1633 – 1637, hem de respondre a la qüestió de l'endarreriment en la beatificació. La resposta és senzilla. Les enquestes processuals tingudes en la volta immediata dels fets amb dos processos ordinaris a Manila i a Macao (1636 – 1637) sobre el martiri de nou sacerdots dominicans van anar traspaperades 30 anys després d'i van ser retrobades només al començament del segle XX en còpia autèntica en els arxius dominicans de Manila. Enriquits amb àmplia documentació de tot el grup, van fer posar possible la represa de la causa, preparant el 1977 – 1978 la « Posició » històrica sobre el martiri, que va ser publicada el 1979 i posada a la base dels exàmens historiador-¬teològics de la Congregació dels Sants entre i1 30 d'octubre de 1979 i el 1° de juliol de 1980.
DOMENICO IBÁÑEZ DE ERQUICIA, Sacerdot Dominicà
El sant Domenico Ibanez va néixer a Régil (Guipúscoa), diòcesi de S. Sebastián, Espanya, als primers de febrer de 1589. Va entrar en l'Orde Dominicà el 1604. El 1605 va fer la professió i el 1611 es va traslladar a Filipines on va ser incorporat a la Província dominicana del Rosari. Va treballar en el Pangasinan, al nord de l'illa Luzón, i després entre els xinesos de Binondo (Manila). Va ser també profes¬sore en el Col·legi S. Tommaso (ora Universitat) de Manila.
El 1623 va partir pel Japó amb P. Luca de l'Esperit Santo i altres missioners. Enmig a les persecucions va dur a terme un treball clandestí per 10 anys, catechizzando i administrant els sagraments, consolant els febles i reportant els apòstates a la fe.
P. Domenico va anar fins a Yedo (Tòquio), on va quedar per 2 anys. El 1629, ja Vicario Provincial, va retornar a Nagasaki, on la persecució havia assolit el súmmum. Aquí va continuar el seu apostolato, però el 1632 va haver d'amagar-se en les coves i en les muntanyes amb els altres religiosos. Els japonesos ho van buscar. Un cristià apòstata va revelar el seu nascondiglio i així va venir incarcerato. Doncs va rebutjar d'apostatar, el 13 d'agost de 1633 va ser sotmès a les tortures de la forca i fossa: el condemnat era suspès a una biga de fusta amb el cap cap avall en una fossa plena d'escombraries. La fossa era tancada al cinturó del cos amb dues taules circulars de fusta i P. Domenico va morir per fogot després de trenta hores, el 14 d'agost de 1633. El seu cos va haver cremat i les cendres disperses en el mar. Així va succeir a tots els altres màrtirs.
FRANCESCO SHOYEMON, Germà Cooperador Dominicà
El sant Francesc Shoyemon va néixer a Japó, lloc i data de naixement són desconeguts. Per molts anys va ser company de P. Domenico de Erquicia com catechista que en qualitat de Vicario Provincial ho va admetre en l'Orde dominicà durant la prigionia municipi. Va ser aturat el 1633 probablement juntament amb el mateix P. Domenico. El 13 d'agost va ser sotmès a la tortura de la forca i fossa, morint l'endemà. El seu cos va ser tallat a peces i cremat.
El 18 de febrer de 1981, Papa Joan Pau II ha beatificat els màrtirs a Manila i, el 18 d'octubre de 1987, els ha canonitzats.
Autor: Andreas Resch
Font:
Els Sants de Johann Pau II. 1982- 2004
Font: santiebeati.it