Qui va ser
Ezechiele és considerat el profeta que fa de pont entre dues diverses èpoques de la història d'Israel, aquella pre-esilica i aquella post-esilica; està situat entre Geremia i Daniele; la seva activitat social i religiosa es duu a terme entre els deportats, en particular a Tell-Abib o Colle unes espigues. Ell mateix descriu les seves vicissituds: el 597, quan tenia aproximadament vint-i-cinc anys, va ser deportat per Nabucodonosor a Babilònia juntament amb diecimila persones entre les quals el rei Ioakin, la cort, notables, sacerdots, artesans. De la boca de Ezechiele els esuli, agençats al llarg del gran canal entre Babilònia i Nippur a conrear els camps, escoltaven els missatges de Jahweh. De les múltiples visions de Ezechiele algunes han estat repetidament representades en obres d'art. Entre d'ells és singularment significativa aquella, grandiosa, del camp cosparso d'ossos secs que al bufo de Déu reprenen vida revestint-se de carn. Si pels jueus tal visió és símbol de la segura restauració nacional a glòria de Déu i a manifestació de la seva potència, pels cristians es converteix en símbol de la resurrecció de la carn. (Passar)
Etimologia: Ezechiele = Déu és la meva força, de l'hebraic
Font: santiebeati.it