Qui va ser
Militava en l'exèrcit imperial romà d'habitació a Magúncia, quan, convertit al cristianisme i deposades les armes, va ser aturat, torturat i deixat morir lentament de gana en presó en una localitat sobre les ribes del Rin, corresponent a l'actual Kastel. L'època del seu martiri queda, de totes maneres, desconeguda, encara que es col·locaria hipotèticament al voltant dels inicis del segle IV durant la persecució de Dioclecià. Sepolto sobre el lloc mateix de la seva mort, el cos de Ferruccio va ser traslato el 778 de l'arquebisbe de Magúncia, sant Lullo, en l'església del neo-erigit monestir benedictí de Bleidenstadt, d'ell mateix fundat a pocs quilòmetres de la ciutat. Un successor, l'arquebisbe Riculfo, va proveir, en el 812, a fer adornar el sepulcre i ho va enriquir de de una inscripció, amb un elogio del màrtir a què va ser titulada l'església. Encara avui la parròquia local, també havent-hi perdut les relíquies del sant entre la Guerra dels Trenta anys i un incendi el 1793. També l'arquebisbe Rabano Mauro (IX segle ) va compondre successivament un epigramma laudativo en honor de Ferruccio. (Passar) Etimologia: Ferruccio = home tot d'una peça Emblema: Palma Martirologio Romano: A Magúncia a la Gàl·lia belgica, en l'actual Alemanya, sant Ferruccio, màrtir, que, deixat l'exèrcit per servir Crist més lliurement i oportunament, es tramanda hagi mort màrtir.
Militava en l'exèrcit imperial romà d'habitació a Magúncia, quan, convertit al cristianisme i deposades les armes, va ser aturat, torturat i deixat morir lentament de gana en presó en una localitat sobre les ribes del Rin, corresponent a l'actual Kastel. L'època del seu martiri queda, de totes maneres, desconeguda, podent-se en canvi assignar, potser, a principis del segle IV durant la fira persecució de Dioclecià, quan va ser martiritzat un considerable nombre de soldats romanís cristians. Sepolto sobre el lloc mateix de la seva gloriosa mort, el cos de Ferruccio va ser traslato el 778 de l'arquebisbe de Magúncia, s. Lullo, en l'església del neo-erigit monestir benedictí de Bleidenstadt, d'ell mateix fundat a pocs km de la ciutat, per ser deposat en un més digne sepulcre, que el successor, arquebisbe Riculfo, va proveir, en el 812, a fer artísticament adornar i enriquir d'una inscripció mètrica, contenente un elogio del màrtir moguntino; al seu nom va ser a més titulada l'església mateixa. També l'arquebisbe Rabano Mauro (m. 856) va compondre successivament un epigramma laudativo en honor de s. Ferruccio, als mèrits del qual nul·la va afegir, per altra banda, la llarga passio redactades, al començament de la segona meitat del segle IX, de Meginardo, monjo a Fulda, darrere d'instància de l'abat de Bleidenstadt, Adalgero. Perites per la major part el 1632, allorquando l'església del monestir de Bleidenstadt va ser destruïda durant la guerra dels Trenta anys, les relíquies del màrtir Ferruccio, conservades pel que si n'era salvat prop dels Jesuïtes de Magúncia, van anar desgraciadament definitivament perdudes el 1793 en l'incendi appiccato dels soldats francesos. La festa de s. Ferruccio recorre el 28 d'octubre, com és reportat en el Martirologio Romano, on, entre els sants commemorats en aquell dia, leggesi: "Moguntiae, sancti Ferrutii martyris". Autor: Niccolò Del Rei Fonte:
Font: santiebeati.it