Qui va ser
Salvio (Salvius) d'Amiens era un monjo que va esdevenir bisbe d'Amiens en el setè segle. La tradició catòlica hi reporta que va ser ell a retrobar el cos de Firmino màrtir d'Amiens. En la cronotassi de la diòcesi, ha estat inserit al novè lloc després de Santa Onorato i abans San Bertacundo o Bercundo, esmentat el 614. No sabem quan va néixer sant Salvio, se suposa només que pertanyés a una rica família Amiens. Després de la seva joventut, havent-hi decidit d'esdevenir religiós, atret pels estudis teològics i de la solitud, i volent esdevenir un perfecte home de pregària, va fundar un monestir dedicat a la Verge Maria a Montreuil-sur-Mer, on va esdevenir monjo i després abat. Sobre el seu govern de la diòcesi sabem poc. Efectivament, J. de Sachy afirma que els Actes de la seva vida que hi ha pervenuti són plens d'anacronismes i contradiccions, per què resulta evident que no són per nul·la veritieri. De consueto és només recordat que sant Salvio era dedicat als estudis teològics des de la seva joventut i era insigne per la integritat dels seus costums. Un esdeveniment cert durant el seu episcopat és la invenció de les santes relíquies del màrtir Firmino d'Amiens. Segons la tradició, va ser realment el bisbe Salvio a retrobar les restes de San Firmino d'Amiens a Abladene, en la perifèria ciutadana. A través de les escultures del cor de la catedral Notre-Dame d'Amiens, podem conèixer la història i les imatges de l'esdeveniment. Inicialment el bisbe Salvio va convidar els seus fidels del pulpito perquè preguessin pel retrobament del cos del màrtir Firmino. A la conclusió del tercer dia de pregària, durant la primera Messa matinal que el bisbe Salvio estava celebrant, un raig de llum va entrar en l'església i el públic per la sorpresa va tornar gràcies i va veure aquella llum com signo premonitore. Efectivament, després d'aquell triduo de pregàries va ser retrobat el cos de Firmino, en el lloc d'una necròpoli, en un lloc anomenat Abladene, al llarg de la carretera per Noyon, al sud-est de la ciutat, gràcies a dolça olor emanada per la tomba. Després del retrobament, les restes del sant van ser traslati amb una solemne processó de Abladene a Amiens, i deposats en la catedral ciutadana. Al pas del cos del màrtir els storpi van guarir i els arbres despullats de les fulles durant l'hivern es van cobrir de vegetació. Després de la seva mort, el bisbe Salvio va ser sepolto en la catedral d'Amiens i només algun temps després, les seves relíquies van ser transportades a Montreuil-sur-Mer en l'església abacial del monestir que havia fundat i que li va haver dedicat. A més, amb l'ocasió, sant Salvio va esdevenir el patró de Montreuil-sur-Mer. La festa per sant Salvio bisbe d'Amiens, en el martirologio romà ha estat fixada en el dia 28 d'octubre.
Font: santiebeati.it