Qui va ser
>>> Visualitza la Scheda del Grup a qui pertany Bañolas, Girona, Espanya, 17 de setembre de 1889 – Xeresa, Valencia, Espanya, 29 d'agost de 1936 Dolores Oller Angelats, filla d'un petit industrial de la ceràmica de Bañolas, prop de Girona a Espanya, es va sentir anomenada a la consagració religiosa en les Monges de San Josep de Girona, arribades en la seva ciutat per prestar servei en l'hospital del lloc. Després d'alguns mesos, va sortir del noviziato per ajudar la mare quedada vídua i els seus germans més petits, però no se sentia plenament feliç: va tornar així doncs en noviziato el 12 de maig de 1892, canviant el nom amb el de monja Fidelia. Va ser superiora en diverses comunitats de la seva congregació, gastant-se pels malalts i per les seves consorelle. A l'esclat de la guerra civil espanyola, es trobava a Gandía. Va fugir d'una habitació privada a l'altra, assolida mentrestant per monja Josefa Monrabal Montaner, que no el va abandonar ni tan sols quan va ser descoberta pels milicians. Van ser afusellades el 29 d'agost de 1936 a Xeresa. Han estat beatificades juntament amb la consorella Faconda Margenat Roura (al segle Catalina, assassinada a Barcelona tres dies abans), el 5 de setembre de 2015,en la catedral de Santa Maria Assunta a Girona. Les restes mortals de mare Fidelia i monja Josefa són venerats prop de la capella de la comunitat de les Monges de San Josep de Girona a Gandía.
Va néixer a Bañolas prop de Girona, a Catalunya, el 17 de setembre de 1869, primogènita dels quatre fills nascuts per Lorenzo Oller Verdaguer i Margarita Angelats Frigola. Al Bateig, rebut el mateix dia del naixement en la parròquia de Santa Maria dels Turers, les van ser imposats els noms de Dolores, Margarita i Teresa. Dos mesos després que va rebre el sagrament de la Confirmació per mà de monsignor Constantino Bonet, bisbe de Girona. El pare havia heretat la indústria de família, dedicada a la fabricació de la ceràmica i d'altres articles en cuit. Juntament amb la dona, va educar així doncs els fills en l'amor per Déu i pel treball. Dolores va transcórrer la infantesa a Bañolas, on va freqüentar també els col·legis elementals, aprenent a llegir, escriure, fer de compte i ricamare. La seva formació religiosa es va dur a terme abans en família, després en parròquia. El 14 de juliol de 1880 van arribar a ciutat algunes Monges de San Josep de Girona, perquè s'agafessin cura dels malalts en l'hospital adjacent al convent de Sant Stefano. Va ser un petit esdeveniment per la tranquil·la ciutadana, però també per Dolores, que tenia onze anys. Ben aviat es va sentir atreta per l'estil de les monges i, set anys després, compreses que aquella era la seva vocació. El 1888, tanmateix, va venir a faltar el seu pare Lorenzo, a 46 anys, per haver contret una greu malaltia mentre assistia un parent. La jove va agafar seriosament el compromís d'assistir l'avi, els tres germans i la mare, la qual no havia deixat mai de pregar per què el Senyor obtingués el do de la vocació religiosa per algú dels seus fills. Dolores, ajudada pel seu director espiritual, era convençuda que el seu lloc fos entre les Monges de San Giuseppe, però després de pocs mesos va triar de deixar el noviziato: la responsabilitat de filla major i el record de la família la feien sentir incapaç d'abraçar aquella forma de vida. Va tornar a casa, però no se sentia tranquil·la: una vegada va ser sorpresa pel germà Salvador (després religiós dels Germans Maristi amb el nom de fratel Doroteo) mentre, rintanata en un angle de la cuina, donava sfogo a les llàgrimes. Ajudada a discernir dels familiars, decidides de tornar a Girona pel noviziato. Va reprendre la seva senda el 12 de maig de 1892, canviant el nom rebut al Bateig amb el de monja Fidelia, perquè tenia la intenció de demanar al Senyor la gràcia de restar-li fidel fins a la fi. En el mateix any, va prendre l'hàbit religiós amb altres nou companyes. De llavors ençà va començar la seva formació sota la guia de la mestra de les novícies, monja Maria Vinardell, que havia viscut llargament amb la Fundadora, Maria Gay Tibau (Venerable des del 2013). Vaig transcórrer els dos anys del noviziato, va complir la seva primera professió el 17 de novembre de 1894, a vint-i-cinc anys, juntament amb dos connovizie. La professió perpètua, en canvi, es va dur a terme el 13 d'octubre de 1902. Va dur a terme el seu apostolato sigui en els hospitals sigui en cases privades, alleujant els dolors dels posats malalts i procurant que rebessin els Sagraments si en perill de vida. El seu primer encàrrec fora de Girona va ser a la ciutat d'Olot, mentre des del 1911 va ser superiora de la comunitat de Malgrat de Mar. L'agost de 1917 va passar a Camprodón i el 1921 va ser encarregada de presiedere la casa de Palamós, on va retrobar monja monja Faconda (al segle Catalina) Margenat Roura, que havia trobat ja a Malgrat de Mar. En tots els seus serveis va ser apreciada molt pels malalts, que tractava amb tenerezza i comprensió, però també de les consorelle, per la seva religiositat i dedició. Transcorria els moments de vida comuna amb simplicitat, per exemple explicant serenament la seva sortida abans de començar el noviziato. No va oblidar la seva família, als membres de la qual va dirigir lletres afectuoses i plenes de recomanacions. El 1927 va ser encarregada del superiorato aGandía, a la província de Valencia. Era un deure diferent dels precedents, ja que es tractava d'una nova fundació, però ho va dur a terme amb responsabilitat. Per aquest motiu, la gent del barri on sorgia la casa on les monges es van establir agafades a voler-les molt bé. Després de set anys, en canvi, va començar a serpeggiare un estrany sentiment anticlerical. Les monges van garantir la seva assistència sense distincions polítiques, tanmateix mare Fidelia va agafar a nodrir déus sospiti. Durant una visita de la Superiora general, les va suggerir de preparar dels vestits seculars perquè les monges, en el transcurs de les seves visites a domicili, havien començat a ser insultades. Amb el sollevamento militar d'una part de l'exèrcit contra el govern de la República espanyola, el 19 de juliol de 1936, va tenir inici la guerra civil. També a Gandía van ser incendiades esglésies, com l'anti
Font: santiebeati.it