Qui va ser
Vitalta, Piacenza, 1175 - Pittolo, 25 d'abril de 1218 Va néixer el 1175 de família noble del piacentino. molt Jove va entrar en el monestir benedictí de San Siro, on va pronunciar els vots solemnes. El 1198, a la mort de la badessa Brizia, va ser triada al seu lloc. La decisió d'introduir en el monestir la vida regular les va suscitar contra fortes oposicions, sigui per part d'algunes nobles famílies piacentine que haurien vist volentieri una altra a cap de les religioses, sigui per part d'un grup de monges, encapçaleu de la germana del bisbe Grimerio (1199-1210), el qual, tanmateix, il·luminat per sant Folco Scotti, aleshores prevosto de Santa Eufemia, va fer cessar cada oposició. Per desig de major perfecció, el 1214 va acollir la invitació i l'exemple de Carenzia Visconti, que havia fundat sobre el Montelana un monestir femení cistercenc. En va tenir el nomenament a badessa també conservant, per algun temps, I'administració de San Siro. La comunitat es va traslladar aviat per raons de seguretat i de comoditat a Pittolo, fent-vos sorgir un monestir que Franca va aguantar fins a la seva mort, passada el 25 d'abril de 1218. (Passar)
Etimologia: Franca = lliure, de l'antic alemany Martirologio Romano: En el territori de Piacenza, santa Franca, badessa, que va voler entrar en l'Orde Cistercenc, transcorrent nits senceres en pregària davant de Déu.
Va néixer el 1175 de pares pertanyents a la noble família dels comtes de Vitalta, en el territori piacentino. molt Jove va entrar en el monestir benedictí de S. Siro, un dels més florescents de l'època, on a catorze anys va pronunciar els vots solemnes. El 1198, a la mort de la badessa Brizia, va ser triada en el seu lloc; la seva decisió d'introduir en el monestir la vida regular les va suscitar contra fortes oposicions, sigui per part d'algunes nobles famílies piacentine que haurien vist volentieri una altra a cap de les religioses, sigui per part d'un grup de monges, encapçaleu de la germana del bisbe Grimerio (1199-1210), el qual, tanmateix, il·luminat per s. Folco Scotti, aleshores prevosto de S. Eufemia, va fer cessar cada oposició. Per desig de major perfecció, el 1214 va acollir la invitació i l'exemple de Carenzia Visconti, que havia fundat sobre el Montelana un monestir femení cistercenc. En va tenir el nomenament a badessa també conservant, per algun temps, I'administració de S. Siro. La comunitat es va traslladar aviat per raons de seguretat i de comoditat a Pittolo, fent-vos sorgir un monestir que Franca va aguantar fins a la seva mort, passada el 25 d'abril de 1218. Allà va ser sepolto el seu cos, objecte de veneració i mitjà per què Iddio va operar molts prodigis. Després de diverses traslazioni aquest es troba ara en l'església de les Benedictines de S. Raimondo a Piacenza. El seu culte, aprovat, sembla oralment, del b. Gregori X, és difós no només en la diòcesi de Piacenza, però en aquella limítrofa de Pavia i Bobbio. La santa és invocada particularment contra el mal d'ulls. Se sol representar-la o en el vestit cistercenc o en aquell benedictí. Una festa solemne es duu a terme el darrer diumenge d'agost sobre el mont S. Franca (ja Montelana) on sorgeix en el seu honor un oratori: és una sagra interprovincial amb gran afflusso de pelegrins.
Font: santiebeati.it