Qui va ser
Gombreny, Espanya, 18 de juny de 1812 - Vich, Espanya, 2 d'abril de 1875 OTAN a Gombreny (Espanya) d'una família de lanaioli, després d'alguns anys transcorreguts com a seminarista en la diòcesi de Vich, el 1830 va entrar en el convent dominicà de Girona. El 1835 va ser obligat a deixar el convent després de les lleis antiecclesiastiche, però per tota la seva vida va ser sempre fidel als compromisos de la vida dominicana. El 1836 va ser ordenat sacerdot i 20 anys més tardans va fundar les Monges dominicanes de l'Anunciació. Votat totalment a la predicació, va anunciar instancabilmente el nom de Jesús en tota Catalunya. Papa Benet XVI ho ha canonitzat l'11 d'octubre de 2009.
Martirologio Romano: A Vic a Catalunya a Espanya, beat Francesco Coll, sacerdot de l'Orde dels Predicadors, que, injustament expulsat pel claustre, va perseverar en canvi fermament en la seva vocació i va predicar per tota la regió el nom del Senyor Jesús Crist.
Francisco Coll y Guitart va néixer a Gombreny, en la diòcesi de Vic, a Espanya, el 18 de Juny de 1812, desè i darrer fill d'un cardatore de llana. Sin dels primers temps de la seva vida es va dedicar a l'educació dels fanciulli, unint-la a la pròpia formació espiritual i sacerdotal en el seminari de Vic, on havia entrat el 1823. Per clara inspiració de Déu, es va fer religiós en l'Orde dels Predicadors prenent-ne l'hàbit en el convent de Girona el 1830: aquí va emetre després la seva professió solemne i va rebre el diaconat, fins que, el 1835, el tancament forçat dels convents, per part del Govern, el va obligar a viure fora de convent, sense per altre renunciar a la seva Professió Dominicana, però al contrari portant-la a viure-la amb major intensitat. Previ consens dels superiors, el 1836, va rebre el presbiterato “amb el títol de pobresa”. Per quaranta anys va predicar amb totes les forces en tota Catalunya, sigui en les missions populars de grup, que en aquelles individuals, esdevenint un important instrument de renovació religiosa de la societat. La seva predicació es fundava sobre una gran fidelitat a l'Evangeli, sobre la fàcil superació de les circumstàncies adverses i sobre la fe en la vida eterna. Nomenat, el 1850, director del Terz’Orde Secular Dominicà va tenir en les seves mans un instrument jurídic per posar remei a la urgent necessitat de la seva època i de la seva regió, o sigui proveir a la formació cristiana de les joves en els llocs més pobres i marginats, fundant, el 1856, la Congregació de les Monges Dominicanes de l'Annunziata. Des del 1869 va patir diverses malalties, entre què la ceguesa i la pèrdua de les facultats mentals. Va morir el 2 d'abril de 1875 a Vic. El seu cos és venerat en la casa mare de la Congregació d'ell fundada. Papa Joan Pau II el 29 d'abril de 1979 ho ha proclamat Beato. L'11 d'octubre de 2009 ha estat per fi canonitzat per Benet XVI.
Font: santiebeati.it