Qui va ser
Aytona, Espanya, 29 de desembre de 1811 - Tarragona, Espanya, 20 de març de 1872 Francisco Palau y Quer va néixer el 29 de desembre de 1811 a Aytona (Espanya). El 1828 va entrar en el seminari de Lèrida. Completat el trienni d'estudis filosòfics i conclòs el primer curs de teologia, el 1832 va passar en l'Orde dels Carmelitans Descalços on l'any següent va emetre els vots. Obligat per circumstàncies polítiques a viure de exclaustrato, potè rebre el Ordinazione Sacerdotal a Barbastro el 1836. Després d'un llarg període de permanenza a França (1840 - 1851), va retornar a Espanya i es va dedicar al ministeri de la predicació i de les missions populars, especialment a Barcelona i a les Illes Balears. Va ser aquí que en els anys 1860 - 1861 es va ocupar de l'organització d'alguns grups femenins donant origen a les que avui es diuen les Monges Carmelitanes Missioneres Teresiane i les Monges Carmelitanes Missioneres. Va fundar també una família de Germans de la Caritat, avui extingida. Va morir a Tarragona el 20 de març de 1872.
Martirologio Romano: A Tarragona a Espanya, beat Francesco de Jesús Maria Giuseppe Palau y Quer, sacerdot de l'Orde dels Carmelitans Descalços, que durant el seu ministeri va sostenir atroços vessazioni i, acusat injustament, va ser relegat a l'illa d'Eivissa, on va morir abandonat a si mateix.
Abans d'anar a morir en creu Jesús va predir als Apòstols que en el món haurien tingut tribolazioni i persecucions a causa del seu nom (Gv 15,20). Aquesta profecia es va verificar a la lletra en la vida i en l'obra d'aquest Beato spagnuolo, que va viure en un segle ric d'eminents personalitats sacerdotals i religioses, catalanes com ell: S. Antonio Claret y Calarà (11870), fundador dels Missioners Fills del Cor Immaculat de Maria; B. Francesco Coll OP. (+1875), fundador de les Monges Dominicanes de l'Annunziata; S. Maria Rosa Molas y Vallvé (+1876), fundadora de les Monges de La nostra Senyora del Consol; B. Enrico d'Os y Cervell (+1896), fundador de la Companyia de S. Teresa de Jesús; S. Teresa Jornet Ibars (+1897), fundadora de les Petites Monges dels Ancians abandonats i besnet carnal del B. Francesco de Jesús, Maria i Giuseppe; B. Giuseppe Mananet y Vives (+1901), fundador dels Fills del S. Família i de les Missioneres Filles del S. Família de Nazareth; B. Emmanuele Domingo y Sol (+1903), fundador de l'Institut Secular dels Sacerdoti Vaig operar Diocesans del S. Cor. El nostre Beato va néixer el 29-12-1811 a Aytona, en la diòcesi de Lèrida (Catalunya), setè dels 9 fills que Giuseppe Palau, modest pagès va tenir d'Antonia Quer, ambdós molt fidels a la religió i a la monarquia. A la font baptismal li va haver imposat el nom de Francesco. Sota la guia dels pares ell va créixer piadós, amant de l'estudi i dels pobres. Va ser el mestre dels col·legis elementals que els va suggerir de fer continuar els estudis al fill pels forts dots intel·lectuals que en ell tenia escorto. En canvi va ser la germana Rosa que ho va posar en condició de freqüentar com extern, a 14 anys, el seminari, donant-li hospitalitat a Lérida en la casa de campanya en què s'havia establert després dels casaments amb el marit. De seguida, no volent explotar la generositat de la germana i desitjant viure en el seminari com interior per esperar millor a la pròpia formació, el Beato va multiplicar els esforços en l'estudi a fi d'ésser en grau de concursar per una bossa d'estudi i guanyar-la. En seminari Francesco va quedar tan sols 4 anys, durant els quals es va distingir pel profit, l'obediència i l'esperit de penitenza. A 21 anys, al terme del primer any de teologia, va renunciar a la bossa d'estudi i es va fer carmelità malgrat l'oposició dels pares i dels superiors del seminari, que veien en ell un subjecte de gran utilitat per la diòcesi. Sembla que, al terme d'una novena feta en honor de S. Elia, Francesco hagi vist el profeta en el gest de cobrir-ho amb el mantell dels Carmelitans, com a signe de la voluntat de Déu en els seus concerneixes. Quan va entrar en el noviziato de l'Orde a Barcelona amb el nom d'Entre Francesco de Jesús, Maria i Giuseppe, i hi va fer la solemne professió (15-11-1833), era ja fermament decidit a observar-ne les obligacions encara que els temps que corrien fossin molt tristos. A Espanya, de fet, a la mort del rei Ferran VII (+1833), era esclatada una guerra civil entre la seva filla Isabel II (+1904), sostinguda pels liberals i l'oncle Don Carlos, pretendent al tron en força de la llei sàlica, sostingut pels conservadors i del clergat. Setze anys més tardans confessarà en el seu llibre La Vita Solitària: "Quan vaig fer la meva professió religiosa la revolució tenia ja en la seva mà la torxa incendiària per cremar totes les cases religioses i el temible punyal per assassinar els individus que s'havien refugiat en aquestes. No ignorava el perill opprimente al qual m'exposava... no obstant això em vaig comprometre amb vots solemnes en un estat, que les seves regles creia de poder practicar fins a la mort, independentment de qualsevol humà esdeveniment". A Barcelona el Beato va continuar a estudiar teologia encara que no sentís atractiva pel sacerdoci. Per tal de viure la vida carmelitana hauria quedat volentieri en l'Orde també com senzill germà laic. El 25-7-1835 el seu convent va ser abordat i incendiat pels revolucionaris liberals. Va trobar refugi amb altres confrares en una casa propera, però després d'alguns dies va ser conduït en la ciutadella, despullat de l'hàbit religiós i mandat a Lérida munit d'un passaport. El esclaustrato, que estimava de més la vida solitària que aquella activa, va establir la seva residència entre els monts de Vich. Tan sols després de diversos mesos es ricongiunse a Aytona amb els seus familiars, on, més per obediència al seu Patrovinale que per íntima aspiració, es va preparar al sacerdoci, que va rebre el 2-4-1836 del bisbe de Barbastro. En el país natiu P. Francesco va quedar dos anys vivint en una cova distant dos quilòmetres del país, duent a terme esporàdicament les veci del rector i rebutjant qualsevol oferta per part
Font: santiebeati.it