Qui va ser
† 550 sobre Filla del cònsol romà Simmaco, quedada vídua després d'amb prou feines un any de matrimoni Gal, convertida al cristianisme, rebutja nous casaments i dedica la pròpia vida al dejuni i a les obres de caritat cap als més pobres, fins a decidir retirar-se en monestir. Mor al voltant del 550.
Martirologio Romano: A Roma, santa Gal·la, que, filla del cònsol Simmaco, a la mort del marit va esperar per molts anys prop de l'església de Sant Pere a la pregària, a les almoines, als dejunis i a altres obres santes; el seu beat trànsit ha estat narrat pel papa sant Gregori Magno.
Filla de Q. Aurelio Memmio Simmaco, princeps senatus, per molts anys conseller del rei Teodoric, que tanmateix el va fer matar a Ravenna (525) per infundats sospiti de traïció, va ser donada en esposa a un jove patrici, de què no es coneix el nom. Quedada vídua després d'un any, quantunque estimulada pels parents i dels metges a nous casaments, preferí consagrar-se a Déu en un primer moment en l'exercici de les obres de misericòrdia i després retirant-se en un monestir als voltants de la basílica vaticana. Aquí va viure, afirma s. Gregorio, molts anys "en la simplicitat del cor, dedicada a l'oració, distribuint amples almoines als pobres". La decisió de la jove va suscitar a Roma una saludar impressió, que la seva eco es va difondre lluny. De Sardenya, on per la segona vegada es trobava en exili, s. Fulgenzio de Ruspe (que potser a Roma havia tingut ocasió de conèixer la família de la santa) les va dirigir una boniquíssima lletra, gairebé un trattatello en vint-i-u capítols, en què la confirma en la decisió agafada i les impartisce consells ascètics. Abans de morir la santa va tenir una visió de l'apòstol s. Pietro que la convidava al cel i és aquesta la raó per què s. Gregorio en parla en els seus Dialogi, al llibre IV, que té l'objectiu de demostrar la immortalitat de l'ànima a través d'aparicions o visions tingudes per ànimes electes. Segons la tradició les hauria aparegut la Verge mentre ella esperava a les consuete obres de caritat. El miraculós esdeveniment és recordat per una pregevole obra a niello del segle XI en l'església de S. Maria en Pòrtic en Campitelli. La festa commemorativa de tal aparició, per concessió de la Congregació dels Ritus, se celebra a Roma el 17 de juliol, mentre s. Gal·la en el Martirologio Romano és commemorada el 5 d'octubre. Cap a mitjans del segle XVII va sorgir a Roma, per obra de M. A. Anastasio Odescalchi, cosí del b. Innocenci XI, un ospizio de caritat dedicat a la santa, en què s. Giovanni B. De Rossi va dur a terme molts anys d'activitat i va agrupar en especial associació els sacerdots dedicats a obres de apostolato entre les classes piú humils. Des del 1940 a la santa és dedicada a Roma una església parroquial.
Font: santiebeati.it