La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Santoral
Imatge de Harduin de Fontenelle
Sant de l'Església catòlica

Harduin de Fontenelle

historiador de l'Església

◆ 22 juliol França

Qui va ser

Scarne informacions hi ha hagut tramandate sobre la figura i la vida de Sant Arduino de Fontanelle. Va néixer el 749 a Alvimare, llogaret de l'actual departament de la Seine-Maritime, i va abraçar després la vida monàstica en la cèlebre abadia benedictina de Fontenelle, als voltants de Rouen. En la crònica de l'abadia, quan se cita l'abat Astrulfo es fa referència a les memòries deixades per Arduino, que realment al temps de tal abat “clericatus suscepit habitum”. Rebuda també la ordinazione presbiterale, va obtenir de l'abat de conduir vida solitària i va ser tancat en una cel·la, dita de San Saturnino, fundada per San Wandragisilo en les rodalies del monestir. Sota el govern de l'abat Gervaldo, quan ja gairebé tots els monjos es trobaven en un estat de gran ignorància, va ser instituïda en el monestir un col·legi i a Arduino va ser confiat l'ensenyament de la matemàtica i de la cal·ligrafia. Expertíssim efectivament en l'art scrittoria, el sant va deixar a la biblioteca del monestir molts volums escrits del seu cop de puny. El Mabillon en el seu estudi “Disquisitio de cursu gal·licà”, publicat en apèndix a la “Praefatio Actis Sanctorum Ordinis Sancti Benedicti”, va apuntar a un exemplar de mà d'Arduino del antifonario romà, enviat a França del Papa Pau I. Durant el pontificat d'Adrià I, Arduino va deixar la cel·la per portar-se pelegrí a Roma i, una vegada retornat, va transcórrer la resta dels seus dies en l'abadia de Fontenelle. Va morir en edat molt avançada, considerat en forta fama de santedat, el 12 de juliol de 811. Va trobar digna sepultura en l'església abacial de Sant Pau. Més enllà dels volums recordats, el sant va deixar a l'abadia el calze de plata, la patena i el turibolo que conservava en la seva cel·la. El títol de sant attribuitogli, no sembla tanmateix testimoniat abans del segle XVII, i si més no constantment, donat que també el Mabillon es va limitar a esmentar-ho quin monjo “eximiae virtutis” i “piae memoriae”. La seva memòria, a més d'en l'aniversari de la mort, era celebrada també el 20 d'abril. Autor: Fabio Arduino ______________________________ Afegit/modificat el 2007-07-05

Font: santiebeati.it