Qui va ser
La singular santedat de Mauronto, fill dels sants Abalaldo i Rictrude i germà d'altres tres santes, es manifesta des de la jove edat: orfe a quinze anys, renúncia al prometatge amb Ermengarda per abraçar la vida religiosa. Fonda un monestir, esdevé cancelleres del rei Teodoric I, guia el convent de monges de Marchiennes i, després de la mort de la mare, n'edifica l'església. Les seves despullades, tumulate al costat de les de la mare, venen trafugate dels vikings i cabals a Douai, de què Mauronto esdevé patró. El seu culte, difós en l'àrea de Lilla i Cambrai, és confirmat pel Martyrologium Romanum.
Font: santiebeati.it