Qui va ser
Ratisbona, Baviera, 20 de juny de 1797 - Mònaco, 9 de maig de 1879 Va néixer en un sobborgo de la ciutat de Ratisbona a Baviera, el 20 de juny de 1797. Carolina Gerhardinger obtingut el diploma de mestra elemental, va tenir l'encàrrec d'ensenyant al col·legi femení. Després que va tenir la idea de crear una Congregació organitzada a fi d'enviar les monges, a dos a la vegada, en els col·legis rurals. Així doncs va donar vida el 1833 a una petita comunitat religiosa en Neunburg al Palatinat a Baviera. El 16 de novembre de 1835, va fer la seva professió canviant el nom en el de Maria Teresa de Jesús. La seva congregació es va propagar a tot el món. El 9 de maig de 1879 es va apagar a Mònaco. Beatificada el 17 de novembre de 1985. (Passar) Etimologia: Maria = estimada per Déu, de l'egipci; senyora, de l'hebraic Martirologio Romano: A Munic a Alemanya, beata Maria Teresa de Jesús (Carolina) Gerhardinger, verge, que va fundar, amb gran lungimiranza, la Congregació de les Pobres Monges Escolars de La nostra Senyora.
Va néixer en un sobborgo de la ciutat de Ratisbona a Baviera, el 20 de juny de 1797, el pare era un brau barcaiolo, va freqüentar el col·legi femení de les Canonichesse de Notre-Dame, fundades per s. Pietro Fourier. Durant el govern napoleònic, aquesta institució religiosa al parell de totes les altres, va ser suprimida a Alemanya, aleshores el rector de la Catedral que va esdevenir després bisbe de Ratisbona, Michele Wittmann, va intentar continuar l'operat del col·legi femení, triant les tres millors estudiants i les va fer preparar com a mestres. Carolina Gerhardinger obtingut el diploma de mestra elemental, va tenir l'encàrrec d'ensenyant al col·legi femení de Stadtamhof, on va ensenyar per 17 anys del 1816 al 1833. Passeu les restriccions napoleòniques, els col·legis dirigits per religioses van ser reobertes i el rector Wittmann va tenir la idea de crear una Congregació organitzada a fi d'enviar les monges, a dos a la vegada, en els col·legis rurals. Primeres monges van ser les tres mestres a què va donar la Regla escrita per s. Pietro Fourier, modificant-la i adaptant-la en algunes parts; tanmateix només Carolina resisté a la vida austera i pobra a Ratisbona i així doncs va donar vida el 1833 a una petita comunitat religiosa en Neunburg al Palatinat a Baviera, amb l'ajuda d'un sacerdot amic del Wittmann, Francesco Sebastiano Job. Però morts aquests dos sacerdots el 1833 i 1834, Carolina es va trobar en grans dificultats sigui per mancança de mitjos, sigui per l'oposició dels ministres d'Estat competent, però ella va quedar ferma en l'intent amb gran fe i heroica esperança en Déu. El 16 de novembre de 1835, va fer la seva professió en les mans del bisbe de Ratisbona canviant el nom en el de Maria Teresa de Jesús. Amb l'ajuda de Lluís I de Baviera, va transferir la casa mare de Neunberg a Munic. La Congregació de les Petites Monges Escolars de La nostra Senyora, sota la guia de la fundadora, protrattosi per més de 40 anys, es va desenvolupar, propagant-se onsevulla. El 1847, Maria Teresa de Jesús, acceptant la invitació dels missioners americans, va partir amb cinc monges per Amèrica. Malgrat les gruixudes dificultats inicials, amb l'ajuda del beat G. Neumann, va fundar un orfenat a Baltimora, obrint col·legis a Pittsburg i Philadelphia, operant per les filles dels emigrats alemanys, el que santa Cabrini farà per aquells italians. Des del 1850 l'Institut es va estendre a Alemanya, Hongria, Anglaterra i des del 1859 la fundadora va ser nomenada superiora general vitalícia, gaudint de l'estimació i veneració dels pares i parents de les escolars, però també de les Autoritats civils i eclesiàstiques. El 1877 durant una greu malaltia Pius IX les va impartir telegràficament la benedicció; el 9 de maig de 1879 la mare general presagì la seva mort ”Tres hores encara, aquestes seran dures”, entrant en agonia i així va ser, es va apagar a Mònaco entre la costernazione de les monges i amb la presència del Nunzio apostòlic Aloisi-Masella. La causa de beatificació va ser introduïda el 1952; ha estat beatificada el 17 de novembre de 1985 per papa Joan Pau II. Autor: Antonio Borrelli ______________________________ Afegit/modificat el 2002-06-17
Font: santiebeati.it