Qui va ser
El seu pare és el ric banquer Francis A. Drexel. La seva mare, Anna, mor poques setmanes després que ella ha nascut. Amb la germana major Elisabetta ve aleshores confiada a una tia, però el 1860 torna a casa, perquè el seu pare es risposa amb Emma Bouvier (del casal de Jacqueline, dona del president J.F. Kennedy) de la qual tindrà una tercera filla, Luisa. Emma sap ser òptima mare per totes i tres. I per altres encara. En aquesta família profundament catòlica, fe i obres caminen junts, i Emma implicarà carrer carrer les tres filles en l'auxili generós i puntual a la gent més abandonada de Filadèlfia.
Amb els anys, Caterina estudia, viatja, va a cavall. I llei la Bíblia, guiada per un sacerdot d'origen irlandès, pare O’ Connor, que serà després bisbe a Nebraska. Els seus viatges s'orienten aviat cap als Estats del Sud, on en les plantacions viuen els negres, oficialment no més esclaus des del 1865, però sempre pobres, subalterns, gairebé resignats a la humiliació; i cap als Estats del Nord i Sud Dakota, on sobreviuen les índies derrotes, la gent Navaho. Caterina s'esforça d'oferir ajuda amb els diners paternals, però sent que “donar l'oferta” no basta. A aquest món innocentee castigat cal dedicar la vida.
El gener de 1887 arriba a Roma, és rebuda en audiència del pontífex Lleó XIII, i li demana d'enviar missioners entre aquella gent. Resposta del Papa: «Per què no es fa ella mateixa missionera?». I ella decideix, però no d'embranzida. Prepara sense pressa cada cosa, començant de si mateixa. Fa el noviziato entre les Monges de la Misericòrdia, i en el febbraio1891 funda després amb 13 joves la Congregació del Santíssim Sagrament amb aquell compromís puntual: promoció humana d'indis i negres d'Amèrica, partint de la instrucció. Guida tot ella, recorrent el País sempre amb els mitjans públics, lluitant contra molta aversió blanca a la idea que dels “fills dels esclaus” i “fills dels salvatges” es istruiscano com els blancs. I contra els sabotatges cavil·losos o també maneschi, per impedir-les de comprar cases i terrenys. Fa sorgir 145 missions catòliques i col·legis especials, envia les monges a visitar els pobres en les cases, en els hospitals i en les presons, a rianimare els que no esperen ni tan sols més. El 1925 funda a Nova Orleans (Louisiana) la Xavier University, l'institut catòlic que és obert a indis i a negres, preparant-los a fer els ensenyants.
Ve per fi el moment en què la premsa americana dona a conèixer a tots Mare Drexel i la seva obra en defensa dels drets humans (l'expressió és encara poc usada; amb ella els fets precedeixen les paraules). Cap als 80 anys, l'ensorrament físic l'obliga abans al descans i després a la immobilitat, fins a la mort en edat de 97 anys.
Font: santiebeati.it