Qui va ser
El redactor de la Vita de G., en l'IX o X sec, ha volgut precisament fer obra d'edificació més que d'història. A creure-li Guanaele pertanyia a una família noble de la Cotnovaglia. Tenia set anys quan un dia, a Ergué-Gabéric, mentre jugava amb altres fanciulli de la mateixa edat, va veure passar s. Winwaleo, el fundador de l'abadia de Landevennec, que li va proposar de seguir-ho. El fanciullo va acceptar de seguida amb joia. En el monestir, on els seus pares ho van deixar, va esdevenir, malgrat la seva joventut, un model pels altres religiosos; acreixia l'austeritat i els rigors ascètics cars als monjos brettoni: passava llargues nits d'hivern en l'aigua ghiaccia del viver a recitar els salmi. Morint, s. Winwaleo ho va designar el seu successor, però després de set anys, Guanaele es va dimitir de la càrrega, ja acceptada a malincuore, per anar, amb onze monjos a formar-se a les veritables tradicions monàstiques, que creia millor conservades a Anglaterra i a Irlanda. Aquí efectivament va passar trenta-quatre anys a predicar, a restablir la disciplina en els monestirs i a fundar-ne altres. Va retornar després a Bretanya, no a Landevennec, però a l'illa de Groix, on, a la seva arribada, les campanes es van posar a sonar soles. D'allà va passar sobre la costa del Morbihan i va fundar encara un monestir en què va morir un 3 nov., cap al 580-590. S'és generalment d'acord avui en el posar a Logunel en el Caudan, sobre la riba del Blavet (Morbihan) aquest monestir anònim que, afegeix la Vita llatina, no va tenir gran desenvolupament i la tomba de s. Guanaele va quedar sense honor, fins a l'època en què Nominoè, rei de Bretanya, va potenciar el culte del sant i va engrandir el monestir (cap al 850).
Però poc després, cap al 865, amb les seves incursions al llarg de les costes brettoni, els Normands van obligar els monjos a abandonar-ho portant amb si les relíquies de s. Guanaele, que van ser rebudes amb honor i venerades a Corbeil, a París, després de nou a Corbeil. Aquí va sorgir una abadia que va contribuir a donar a conèixer el nostre sant a la regió parisenca, sota el nom de Guénault. En el. sec. XVII, Albert Les Grand va creure oportú afegir encara del seu a un conte ja bastant movimentato: segons ell, s. Guanaele, després de la seva estada a Groix, va retornar a Landevennec com abat per tres anys, i després d'una nova absència, hi va tornar encara una vegada per morir-vos. Per afegir una variant, el Propi de Vannes del 1757 vol, al contrari, que s. Guanaele hagi estat soterrat a Vannes. Els altres Propis diuen més simplement que un bisbe de Vannes va reportar de Corbie les relíquies del sant i les va deposar en una tomba en la seva catedral, de què Guanaele va ser considerat per algun temps segons patró. Aquesta tomba, alta ca. un metre, va ser refeta en el sec. XV. i després enderrocada el 1721 quan es va reconstruir el cor romànic de la catedral. Avui queda tan sols una bonica estàtua, del sec. XVII, en la catedral i una carretera adjacent que porta el nom de Guenaele Ergué-Gaberic, Plougonvelen i Bolazec en la diòcesi de Quimper, Tréguidel i Lescoat-Goarec, en la diòcesi de Saint-Brieuc, ho tenen per patró, i a ell són dedicades també moltes capelles en la diòcesi de Vannes. La seva festa recorre el 3 nov.; inscrita en el segle passat també a París, ho és avui a Vannes, Quimper i en l'abadia de Landevennec; el seu nom és donat encara freqüentment als nens al Bateig.
Autor: Jean Evenou
Font:
Font: santiebeati.it