Qui va ser
D'antiga família romana, Leandro neix a Cartagena cap al 540. El pare Saveriano mor encara jove i toca a ell agafar-se cura dels germans Florentina, Fulgenzio i Isidoro, que triaran tots l'estat religiós i esdevindran sants. Isidoro, en particular, amb les seves 'Etimologies' esdevindrà un dels escriptors més famosos de l'Edat mitjana. També Leandro es fa monjo i vers el 577-578 és nomenat bisbe de Sevilla. A Espanya són al poder de més d'un segle els visigots, en majoria ariana. Amb la seva predicació, Leandro obté nombroses conversions i entre els conversos hi ha també Ermenegildo, el fill del rei Leovigildo. El jove es rebel·la al pare que ho derrota i ho condemna a mort. Després d'aquesta tragèdia, Leandro ha de deixar Espanya i es porta en exili a Constantinoble. Aquí probablement demana en va ajuda a l'emperador d'Orient. La permanenza en la capital bizantina no és, en canvi, vana. Leandro té mode de conèixer el legat de Roma a Orient, el futur papa Gregori Magno, amb el qual estreny una amistat duratura.Cap al 586 Leandro pot retornar a Sevilla. A Leovigildo és succeït Recaredo, que en el febrer del 587 passa oficialment al catolicisme i el seu exemple, segons el costum del temps, és seguit per tots els visigots. El tercer concili de Toledo, presidit el 589 realment de Leandro, va sancionar aquest canvi.
En l'homilia Leandro va comentar: «Nous pobles han nascut de cop per l'Església; els que abans hi feien sofrir amb la seva duresa, ara hi consolen amb la seva fe». Va morir el 599-600. Li va succeir el germà sant Isidoro.
Etimologia: Leandro = home calmo, home serè, del grec
Emblema: Bastó pastoral
Font: santiebeati.it