Lioba de Tauberbischofsheim

Qui va ser

Santa Lioba Venerada a Fulda

Festa:

28 de setembre

Martirologio Romano: Prop de Magúncia a Renània, a Alemanya, santa Lioba, verge: anomenada per Anglaterra a Alemanya de sant Bonifaci, el seu parent, va ser posada a cap del monestir de Tauberbischofsheim, on va guiar les ancelle de Déu sobre el carrer de la perfecció amb la paraula i l'exemple.

Molts entre els Anglo-Saxons del Sud-oest d'Anglaterra, on es troben ara els comtats del Dorset i de Devon, es van convertir a la fe de Crist i ningú va ser piú venerat de Winfryth, anomenat piú tard Bonifacio, que va esdevenir apòstol d'Alemanya. Dos els seus ajuntats, s. Willibald i s. Winnibald, se li van associar en l'obra de apostolato. No content de l'ajuda de monjos i capellans, Bonifacio va fer apel·lació a les seves compatriote, monges de Wimborne (Dorset) i Minster (Kent), perquè també ells participessin en l'obra d'evangelització. Lioba, parent de Bonifacio, es va mostrar particularment desitjosa d'assolir els llocs de missió. Ella havia rebut la seva educació a Minster i Wimborne, sabia llegir bé el llatí i havia tingut un intercanvi de correspondència amb s. Bonifacio, per millorar el coneixement de la poesia llatina. Però el seu real desig era el de dedicar-se al apostolato, per què va obtenir, per fi, el consens de Mamella, badessa de Wimborne. Lioba va fundar el convent de Tauberbischofsheim, en el Baden, on va reunir al voltant de si un folto grup de monges, animades pel seu mateix zelo. Amb s. Bonifacio va mantenir freqüents contactes epistolaris i es conserva encara una lletra a ell dirigida, traboccante d'afecte i devoció. El sant, abans de partir per Frísia on havia de ser martiritzat, va exhortar Lioba a mantenir-se constant al seu lloc de combat per la causa de Déu, les va deixar el seu mantell i va expressar el desig que els seus ossos fossin propers en la tomba. Quan el cos del gran bisbe va ser traslato a Fulda Lioba va obtenir de poder pregar sobre la tomba, dispensada per la clausura. Morí cap al 782 prop de Magúncia a Schorusheim, un 28 de setembre. En obsequio al desig de s.

Bonifacio va ser sepolta a Fulda a poca distància del sepulcre del màrtir. L'elevació del seu cos va passar en el 819; l'abat de Fulda, Rabano Mauro, en el 838 ho va transferir en l'església del Mont S. Pietro, a l'est de l'abadia i va inscriure Lioba en el seu Martirologio, mentre, pel seu encàrrec, el monjo Rodolfo escrivia la Vita de la santa assolint als records de quatre deixebles d'ella: Agata, Tecla, Maria i Eoliba. En el Martirologio Romano Lioba és inscrita al 28 de setembre.

Autor: John Sréphan

Font:

Font: santiebeati.it