Qui va ser
Prete dotto i discutit, va morir màrtir a Nicomedia el 7 de gener de 312, durant la persecució de Massimino. Esplicò en tot l'Orient, amb fulcro a Antioquia, la seva obra esegetica revelant en això una extrema i turmentada exigència de precisió pels textos de la tradició. La seva «Ressenya lucianica» de l'Antic i del Nou Testament era esdevinguda per la fi del segle IV cap endavant el text usual d'un gran nombre d'Esglésies. El 330 l'emperador Constantí, per obsequiar la mare Elena, va fundar Elenopoli. Aquí s'hi honrava i va continuar a honrar-se en el temps el cos del màrtir San Luciano. Fantasia vol que pel trasllat de les relíquies de Luciano de Nicomedia a Elenopoli, la providència s'hagi servit, carrer mar, d'un dofí miraculós. El que és més cert és que Constantí, poc abans de morir, va ser batejat el 337 pel bisbe Eusebio als voltants de la tomba de Luciano. Aquest Sant, testimoni sofrent en la recerca de Déu, va testimoniar amb la presència de la memòria la «conversió» d'un imperi: tan sols per torns terrena gairebé conclosa, l'emperador Constantí va segellar la nova fe venerant la mare Elena i assumint per testimoni sant Luciano.
Etimologia: Luciano = de Lucio, nascut en la llum, del llatí
Emblema: Palma
Font: santiebeati.it