Luigi Versiglia

Qui va ser

Oliva Guixos, Pavia, 5 de juny de 1873 – Li Thau Tseui, Xina, 25 de febrer de 1930 Luigi Versiglia, nascut a Oliva Guixos (Pavia) el 5 de juny de 1873, a dotze anys va entrar en l'oratori de Valdocco on va conèixer Don Bosco. Ordenat sacerdot (1895), després d'haver estat Director i mestre dels novicis a Genzano de Roma, el 1906 va guiar la primera expedició missionera salesiana a Xina. El 1918 els Salesians van rebre del Vicario apostòlic de Canton la missió de Shiu Chow. Don Luigi Versiglia en va ser nomenat Vicario Apostòlic i el 9 de gener de 1921 va ser consagrat Bisbe. Va ser un veritable pastor, tot dedicat al seu ramat. Va donar al Vicariato una sòlida estructura amb un seminari, cases de formació, projectant ell mateix diverses residències i hospicis per ancians i freturosos. Va ocupar amb convicció la formació dels catechisti. El 18 de maig del 1929 mons. Versiglia va ordenar sacerdot el clergue salesià Callisto Caravario. El 25 de febrer de 1930 els dos missioners viatjaven en barca per una visita pastoral a la missió de Linchow. De moment del Angelus una banda de pirates bolscevichi els va interceptar, exigint un salconduit o el pagament d'un ammenda elevada. Durant les negociacions, els comunistes van pujar a bord i, trobant tres joves catechiste, van voler portar-les amb ells. Els dos missioners es van interposar eroicamente i van ser atacats amb el futbol de les armes de foc i amb garrotades, fins que no van caure ferits. Mons. Versiglia i don Caravario van ser llegats, mentre els pirates saquejaven els seus béns i cremaven llibres i breviaris. Un dels bandits, arrencant els crucifixos que una catechista tenia en mà, va cridar: “Per què estimes aquestes creus? Nosaltres no les tolerem, les odiem amb tota l'ànima, no les volem en algun mode i ens oposem al seu tan quant puguem!”. Les joves van poder veure els missioners confessar-se a baixa veu la un l'altre, abans de ser afusellats en un proper bosc de bambú. Així els dos calzes somiats per Don Bosco van ser elevats al Cel! San Joan Pau II el 15 de maig de 1983 els ha beatificats, per després proclamar-los sants el 1° d'octubre de 2000, juntament amb altres 118 màrtirs catòlics en terra xinesa. La Família Salesiana celebra la seva comuna memòria litúrgica el 13 de novembre. L'Església tota els celebra el 9 de juliol com "Santi Agostino Zhao Rong i 119 companys. El Martirologio Romano recorda mons. Versiglia i don Caravario el 25 de febrer, aniversari del naixement al Cel.

Emblema: Bastone pastoral, palma, calze Martirologio Romano: Sobre les ribes del riu Beijang prop de la ciutat de Shaoguan a la província del Guandong a Xina, sants màrtirs Luigi Versiglia, bisbe, i Callisto Caravario, sacerdot de la Societat Salesiana, que van patir el martiri per haver donat assistència cristiana a les ànimes ells confiades.

El 1° d'octubre del 2000, papa Joan Pau II ha canonitzat solemnement ben 120 màrtirs a Xina, de què ets bisbes, un bon nombre de sacerdots missioners de diversos Ordes religiosos, algunes monges i un substanciós nombre de fidels xinesos.

Els màrtirs van testificar amb la seva sang la fidelitat a Crist i a la seva religió, en diverses èpoques i en diversos llocs de l'immens Imperi asiàtic, a partir del 1648 i fins al segle XX. Entre ells hi ha dos components de la gran Família Salesiana, mons. Luigi Versiglia i pare Callisto Caravario, que junts van ser assassinats per la fúria de bandes de bandolers, contraris als missioners. En aquesta fitxa parlem només del bisbe Versiglia, per pare Caravario (1903-1930), existeix una fitxa pròpia. Luigi Versiglia va néixer el 5 de juny de 1873 a Oliva Guixos (Pavia); a 12 anys va ser enviat a Torí a estudiar de don Bosco, el qual en una fugaç trobada el 1887, li va dir: “Vens a trobar-me tinc alguna cosa de dir-te”, desgraciadament la següent malaltia i la mort del sant, va impedir aquell col·loqui, però l'adolescent Luigi en va quedar de totes maneres conquerit. A 16 anys va emetre els vots religiosos esdevenint un Salesià; després d'haver completat els estudis superiors, va freqüentar la Facultat de Filosofia a la Universitat Gregoriana de Roma, transcorrent les hores lliures entre els joves; va ser ordenat sacerdot a amb prou feines 22 anys el 1895. Però ja en l'any següent va ser nomenat director i mestre dels novicis en la Casa de Genzano de Roma, carregada que va tenir per deu anys, demostrant-se un adonat i adequat formador de futurs sacerdots. Però la seva aspiració des de la joventut, eren les Missions i així doncs va esdevenir a 33 anys el capogruppo dels primers salesians, que el 1906 van partir per la Xina. Esplicò el seu apostolato a Macao on va establir la ‘Casa mare’ dels salesians, fent-la esdevenir un centre de fe per tots els catòlics de la ciutat; va ser anomenat ‘pare dels orfes’. Va obrir la missió de Shiu Chow a la regió del Kwangtung en el sud de la Xina, de la qual el 1920 és nomenat i consagrat primer bisbe i Vicario Apostòlic. Va ser un veritable pastor tot dedicat al seu ramat i tanmateix entre tantes dificultats, en aquells temps de greus tensions socials i polítiques, que van invertir també les Missions catòliques, ell va donar al Vicariato una sòlida estructura amb un seminari, cases de formació, residències, orfenat, col·legis, hospicis per ancians, multiplicant les obres catechistiche. Es va demostrar més un pare que home d'autoritat, donant l'exemple del treball i de la caritat, sempre concorde a l'avaluació de les reals forces dels confrares. Mentrestant la situació política a Xina no era tranquil·la, la nova República Xinesa nada el 10 d'octubre de 1911, amb el general Chang Kai-shek, havia reportat a la unitat la Xina, derrotant el 1927 els ‘senyors de la guerra’ que tiranitzaven diverses regions. Però la pesant infiltració comunista en la nació i en l'exèrcit, sostinguda per Stalin, havia persuadit el general a recolzar-se a la dreta i a declarar fora de llei els comunistes (abril de 1927), per això la guerra civil era recomençada. La província de Shiu-Chow posada entre el Nord i el Sud era lloc de pas o de sosta dels diversos grups combatents entre ells i així doncs eren usuals, robatoris, incendis, violències, deli

Font: santiebeati.it