Qui va ser
710 – 786 Martirologio Romano: En el monestir de Heresfeld a la Francònia a Alemanya, sant Lullo, bisbe de Magúncia, que, company i col·laborador de sant Bonifaci en la predicació, va ser d'ell ordenat bisbe, perquè fosses pels sacerdots una guia, pels monjos un mestre de la regla i pel poble cristià un predicador i pastor fidel.
San Lull va néixer en el Wessex, regió anglesa, el 710 i es va fer monjo a Malmesbury, abans d'assolir el seu cosí San Bonifacio per col·laborar amb ell a l'evangelització d'Alemanya. Aquests ho va ordenar sacerdot i ho va enviar a Roma per consultar l'opinió del papa Zaccaria. A la seva tornada, Lull va ser consagrat bisbe i el 754 va succeir a Bonifacio, partit per Frísia, a la catedral episcopal de Magúncia. Però l'any següent el cosí va morir màrtir i li va tocar enterrar-ho en l'abadia de Fulda, als voltants de Magúncia, de la qual ell mateix havia estat el fundador. L'episcopat de Lull va ser torbat per llargues disputes amb San Sturmio, abat de Fulda, sobre l'addicció de l'abadia de la diòcesi. Aquests va ser rimoso del bisbe i substituït, però després reisediato per intervenció del rei Pipí. Lull es va demostrar sempre pastor enèrgic, aguantant l'Església de Magúncia amb gran zelo, fundant els monestirs de Hersfeld i Bleidenstadt, participant en diversos concilis en els països propers. Gran atenció va prestar a la formació del clergat, proveint a tal objectiu a fer-se enviar llibres d'Anglaterra i d'altres països. Va tenir ocasió d'escriure al seu primer superior, Dealwine, demanant-li alguns escrits de Santa Aldelmo per consolar-se de l'exili i pregàries per si: “Scongiuro amb profundes súpliques la clemència de la vostra Grazia, perquè hi degniate de sostenir la barca de la meva petitesa amb les vostres amables pregàries, així que, protegit per l'escut de la vostra intercessió, pugui merèixer d'assolir el port de la salvació i obtenir el perdó dels meus pecats en aquesta presó terrestre”. Escrivint en canvi a l'arquebisbe de York va enumerar alguns dels problemes trobats en la vida missionera: “En veritat, per amor del nom de Crist, convé que nosaltres ens vanem dels insults, de les tribolazioni i del esaltazione de la seva Església, que cada dia és colpejada, oprimida i turmentada. Em permeto importunar la vostra Eccelenza amb aquesta humil pregària, que continueu a intercedir per la salvació de la meva ànima. Perquè soc conduït per la creixent malaltia del cos i de l'ofegament de la ment a deixar aquesta vida miserable i perillosíssima, per adonar al Giudice fidel i sever”. L'epistolari de Lull ofereix en general el retrat d'un bisbe sant, atent i compromès en el seu ministeri, fidel al dret canònic, a la representació de l'Oficina, a la celebració eucarística i a la pràctica del dejuni. El 781 va rebre el pal·li arxiepiscopal, signe que Magúncia havia tornat al rang de seu metropolitana. Es conserva la professió de fidelitat al papa que ell pronunziò en tal ocasió, única del gènere quedada del segle VIII. A finals de la seva vida es va retirar en el monestir de Hersfeld, si va morir el 786. El seu culte va ser molt popular a Alemanya, però no en la seva terra d'origen. Autor: Fabio Arduino ______________________________ Afegit/modificat el 2006-10-14
Font: santiebeati.it