Maria Crocifissa Satellico

Qui va ser

Venècia, 9 de gener de 1706 – Ostra Vetere (Ancona), 8 de novembre de 1745 Elisabetta Maria Satellico neix a Venècia el 9 de gener de 1706. Vives amb els pares en la casa de l'oncle matern, un sacerdot que s'ocupa de la seva educació. Manifesta aviat la predisposició a la pregària i el desig d'entrar entre les Clarisse. A 14 anys, entra en el monestir de Ostra Vetere, a les les Marques, però només cinc anys més tardans les és permès prendre l'hàbit religiós, canviant el nom en Maria Crocifissa. Fa la professió religiosa el 19 de maig de 1726 i es dedica a la pregària vivint també fenòmens místics. És triada badessa del monestir i només la decisió del bisbe l'obliga a renunciar a la guia de les Clarisse quan és reelegida una segona vegada. Assumeix aleshores la càrrega de vicària que exercita fins a la mort que la cull, a 39 anys, el 8 de novembre de 1745, consumida per la tisi. Ha estat proclamada beata de Joan Pau II el 10 d'octubre de 1993

Martirologio Romano: A Ostra Vetere a les les Marques, beata Maria Crocifissa (Elisabetta Maria) Satellico, badessa de l'Orde de les Clarisse, insigne en la contemplació del misteri de la Creu i plena de místics carismes.

Elisabetta Maria Satellico va néixer a Venècia de Pietro Satellico i de Lucia Mander, el 9 de gener de 1706; va viure amb els pares a casa de l'oncle matern sacerdot, que va proveir a la seva formació moral i cultural. Dotada de precoç intel·ligència va poder molt aviat aplicar-se a la lectura, demostrant una particular disposició per la pregària, la música i el cant. Des de donzella va tenir la vocació religiosa i aspirava fer-se caputxina, però el Senyor amb un acte provvidenziale les va indicar l'Orde en què consagrar-se; una jove ensenyant veneciana de música i cant, compromesa en el monestir de les Clarisse de Ostra Vetere, en la diòcesi de Senigallia, a les les Marques, va haver de deixar el convent per motius de salut, al seu lloc es va acceptar l'oferta d'Elisabetta Satellico, que va entrar com educanda i encarregada de la direcció del cant i del so de l'òrgan, tenia amb prou feines 14 anys. A causa de la jove edat, el bisbe de Senigallia, no les va concedir el prendre l'hàbit religiós, què que va poder fer només cinc anys després, a 19 anys, el 13 de maig de 1725 amb el permís del nou bisbe Bartolomeo Castelli, canviant el nom en Maria Crocifissa. Va transcórrer l'any de noviziato, en raccoglimento i pregària, meditant el misteri de la Creu, del qual volia tornar-se majorment partecipe. Va fer la professió religiosa el 19 de maig de 1726, davant del Vicario general de la diòcesi de Senigallia; va concentrar tots els seus esforços en la realització del seu constant desig; tornar-se sempre més concorde a Jesús Crocifisso, amb la pràctica dels consells evangèlics i la devoció filial a la Verge Immaculada, segons l'esperit de s. Clara de Assisi. Provada i purificada per Déu amb contínues afliccions d'esperit i amb greus malalties corporals, pervenne a una extraordinària perfecció; en convent van continuar els insults i els assalts dels dimonis, que la van turmentar per tota la vida, també físicament. Va poder superar i suportar aquestes proves i dificultats amb l'ajuda d'experts i sants directors espirituals, el menor conventual Angelo Sandreani i pare Giovanni Battista Scaramelli, que esdevindrà el seu primer biògraf; va tenir el do d'extraordinaris prodigis sobrenaturals i autèntics fenòmens místics, que eren particulars signes de predilecció divina. Va ser triada també badessa del monestir i quan tanmateix havent estat reelegida per les monges, no va poder continuar en l'Oficina per disposició episcopal, va assumir la càrrega de Vicària, que va exercitar honradament amb bondat i fermezza fins a la mort, que la va collir, consumida per la tisi, el 8 de novembre de 1745 a l'edat de 39 anys; va venir sepolta en l'església de S. Lucia de Ostra Vetere (província d'Ancona).. Després de l'extraordinària fama de santedat, avvalorata també de nombroses gràcies i favors atribuïts a la seva intercessió, ja set anys després de la seva mort, es va obrir el primer procés ordinari, el 18 d'agost de 1752, després les dificultats d'aquells temps van fer acantonar la pràctica, que va reprendre el seu iter el 1826 amb papa Lleó XII i el 1914 amb papa s. Pius X. El 14 de maig de 1991 es va tenir l'aprovació del miracle atribuït a la seva intercessió i per fi el 10 d'octubre de 1993, papa Joan Pau II l'ha proclamat beata. La vida de la beata Maria Crocifissa Satellico, risplenderà sempre com visqui testimoni de la potència de la Creu, que sola redimeix, santifica i salva i sola garanteix la pau i l'amor entre tots els fills de Déu.

És una nena intel·ligentíssima. A quatre anys aprèn a llegir i escriure i, tenint una veu molt entonada, demostra un talent excepcional en el cant i en la música. Tan petita sap ja sonar el clavicèmbal. Elisabetta Maria Satellico neix a Venècia el 1706. Vives al costat dels pares Pietro i Lucia Mander i a un oncle matern, sacerdot. És ell que s'ocupa de l'educació d'Elisabetta Maria que es demostra madura i bona de cor. Desitja esdevenir monja. La pregària, Jesús, la Mare de Déu, són els seus interessos majors. Quan té catorze anys ve a saber que una mestra veneciana de cant, del Monestir marchigiano de les clarisse (Orde fundat per Santa Chiara) de Ostra Vetere (Ancona), ha d'absentar-se per motius de salut i que busquen una altra noia experta de música. Elisabetta Maria deixa Venècia per portar-se a Ostra Vetere, entre els esplèndids turons verdeggianti de la Vall del Misa, als voltants de Senigallia. Es presenta al monestir i, malgrat sigui només una ragazzina, és acollida gràcies a les seves indubbie capacitats, sigui en el cantar, sigui en el sonar l'òrgan. Elisabetta Maria es fa estimar de totes les alumnes, aspirants monges, les seves coetànies o poc més grans, perquè és modesta, insígnia molt bé i s'ofereix per qualsevol altra ajuda. De seguida també ella aconsegueix esdevenir monja, a dinou anys, i les és canviat el nom en Maria Crocifissa. D'aquell moment

Font: santiebeati.it