Qui va ser
Villafranca del Panadés, Espanya, 5 de novembre de 1781 – Saragossa, Espanya, 30 d'agost de 1853 La beata espanyola Maria Rafols, verge, va fundar la Congregació de les Monges de la Caritat de Sant'Anna prop de l'hospital de la ciutat de Saragossa i ho va governar amb ànim fort malgrat moltes dificultats. Joan Pau II la va beatificar el 16 d'octubre de 1994. Martirologio Romano: A Saragossa a Espanya, beata Maria Rafols, verge, que va fundar prop de l'hospital d'aquesta ciutat la Congregació de les Monges de la Caritat de Sant'Anna i la va aguantar amb força d'ànim també entre moltes dificultats.
Ha estat beatificada per papa Joan Pau II, el 16 d'octubre de 1994 en Piazza S. Pietro a Roma, juntament amb el jesuïta Alberto Hurtado Cruchaga, a la fundadora mare Giuseppina Vannini, al sacerdot fundador Nicola Roland i a la fundadora mare Petra de S. Giuseppe. Maria Rafols va néixer el 5 de novembre de 1781 a Villafranca del Panadés (Barcelona), sisena dels deu fills del mugnaio Cristóbal Rafols i Margherita Bruna Brugol. La família residia en el molí de En Ruïna i va constituir per Maria un planter de fermes virtuts, rebent els primers ensenyaments d'austeritat, de treball i ajuda recíproca. Quan tenia gairebé dos anys, a maig de 1783 la família es va traslladar a la Bleda, petit país proper Villafranca, on el 27 de maig de 1785 va rebre la Cresima, impartida pel bisbe de Barcelona, mons. Gabino Valladares, en l'església del convent de les Carmelitanes de la ciutadana. A 11 anys, la família es va traslladar de nou en un proper poblet, Santa Margarita, aquí li van morir el 1793 el petit germà Giuseppe (ben cinc germans van morir en tenera edat) i dos oncles, marit i dona, mentre el 10 de juliol de 1794 va morir el seu pare. Maria es va revelar dotada d'òptimes qualitats intel·lectives i així els familiars la van enviar en el Col·legi de l'ensenyament de Barcelona, administrat per les “Maestre de la Companyia de Maria”. No hi ha moltes notícies sobre el període dels estudis i sobre la seva joventut; però precisament va ser atreta pel clima de fervorosa caritat cap als freturosos i els malalts, existent en aquell període a Barcelona i va entrar a formar part d'un grup de dotze joves, que sota la guia del sacerdot don Juan Bonal y Cortada, avui Servidor de Déu (1769-1829), capellà de l'Hospital Sant Cruz de Barcelona, estaven constituint una confraria per posar-se a assistir tots els més pobres entre els malalts ingressats, els disabili psíquics, els nens abandonats. Pare Bonal i Maria Rafols van comprendre que dedicar-se tan completament als freturosos, requeria persones consagrades a Déu, disposades a servir els malalts amb un esperit de fe i amb amor. Per realitzar tot això, pare Juan Bonal es va traslladar el setembre de 1804, a l'Hospital “Nuestra Señora de la Gracia” de Saragossa i Maria Rafols amb altres onze joves dones ho va assolir el 28 de desembre del mateix any. Encara que tingués només 23 anys, Maria Rafols va ser nomenada Preside de la petita comunitat femenina, llavor fecunda de la futura gran Congregació. Es va emprar per la transformació de l'Hospital en presa a la incúria, als abusos i al desordre d'alguns dependents mal retribuiti; inserint en el context la vida apostòlica de les monges, encara que no compresa ni desitjada pels dirigents de l'Hospital. El gran Hospital de Saragossa, acollia cada any de 6.000 a 8.000 ingressats i les consorelle de la confraria feien front com podien a les necessitats, el 1808 van perdre també l'ajuda del grup de confrares que les posava al costat, per l'hostilitat dels dirigents i per les tantes dificultats sobrevingudes; pare Bonal tanmateix va quedar entre ells, treballant també per la constitució de la nova Congregació que havia d'acollir-les. Hi va haver dos setges de Saragossa per part de l'exèrcit francès de Napoleó, el 1808 i 1809 i l'Hospital el 4 d'agost de 1808 va ser reduït en cendra, Maria Rafols i les consorelle es van refugiar en l'antic hospital per convalescents, on després Maria va transcórrer tota la vida. No hi va haver només ruïnes materials per la Guerra Franco-Espanyola, però també va ser colpejada la naixent Congregació; la junta de l'hospital, nomenada pel govern francès, va interferir allunyant el fundador pare Juan Bonal i imposant de les regles redactada pel bisbe Miquel Suarez de Santander, va obligar a les dimissions Maria Rafols del càrrec de presidenta. Les consorelle tanmateix observaven la regla del fundador entre ells, però a l'exterior van intentar adequar-se a aquell impost de la junta. Maria Rafols es va distingir per la seva eroicità i caritat, sobretot durant els setges i els xocs del 1808 i 1809; a cap d'un grup de consorelle va ser present onsevulla calia socórrer els ferits, els presoners, els malalts sense refugi, els dements al derrapo; van morir nou joves germanes en aquesta difícil situació. Maria es va portar també en el campament francès, durant el setge i arriscant la vida, per suplicar el general d'enviar socorreguts pels ferits i els malalts; es va prodigar per l'alliberament dels presoners; la ciutat de Saragossa, en el centenari del setge, les va tributar el títol de “heroïna de la caritat”. Superats els sconquassi de la guerra, va continuar l'obra assistencial en l'Hospital de Saragossa, dirigint la petita comunitat fins al 10 d'agost de 1812, quan les noves constitucions van entrar en vigor i va ser nomenada una nova superiora. Tanmateix sent-se dimitida per President per evitar disunità en l'associació, subentrò tanmateix una crisi i algunes consorelle van deixar la comunitat; Maria Rafols preses l'encàrrec de sagrestana i després el 1813 el de la “Inclosa” és a dir encarregada dels nens abandonats i orfes. Finalment el 15 de juliol de 1824, la petita comunitat circumscrita a l'Hospital de Saragossa, va obtenir l'aprovació de les constitucions i l'associació va esdevenir la Congregació “Institut de les Monges de la Caritat de Sant'Anna” i el 16 de juliol del 1825, Maria Rafols va pronunciar juntament amb les seves consorelle els primers vots públics, esdevenint de nou presidenta, carregada que va tenir fins al 1829. Per l
Font: santiebeati.it