Qui va ser
Castelnaudary, França, 16 de maig de 1834 – París, França, 7 de juny de 1889 A vint anys va renunciar al seu projecte d'esdevenir monja carmelitana per realitzar el projecte concebut pel seu oncle, el canonge Louis de Soubiran, de fundar un beghinaggio. Després d'un retir espiritual sota la direcció del jesuïta Paul Ginhac, va decidir donar una orientació religiosa a la seva comunitat i el 1864 a Tolosa va donar inici a una congregació dedicada a santa Maria Ausiliatrice, finalitzada a la pregària contemplativa i a l'assistència a les noies pobres. Acusada de dolenta gestió, la de Soubiran va deixar el govern de la seva congregació i el 1877 va entrar en l'orde de La nostra Senyora de la Caritat del Refugi, on va agafar el nom de monja Maria del Sagrat Cor. La figura de la fundadora va ser rehabilitada per la nova superiora de la Societat de Maria Ausiliatrice, Elisabeth de Luppé, el 1890, un any després de la mort de la de Soubiran. Maria Teresa de Soubiran La Louvière és autora de Notes spirituelles i d'alguns textos jurídics sobre l'organització de la seva congregació; ha estat beatificada el 20 d'octubre de 1946 per Papa Pius XII.
Martirologio Romano: A París a França, beata Maria Teresa de Soubiran La Louvière, verge, que per la major glòria de Déu va fundar la Societat de Maria Ausiliatrice, de què va ser després allunyada, per passar la resta de la vida en profunda humilitat.
És la fundadora de la Societat de Maria Ausiliatrice. Ella va néixer el 16 de maig de 1834 a Casteinaudary (Aude), en la diòcesi de Carcassone (França), de Giuseppe Paolo comte de Soubiran, senyores de La Louvière, i de Noemi de Gélis. Quan va veure la llum, el pare, home de gran pietat i amor pels pobres, va repetir la pregària que havia fet ja a la mort dels seus primers quatre fills: "El meu Déu, si la filla que m'heu donat, vivint, no hagués de salvar-se, agafeu-la després del bateig perquè no podria suportar el pensament d'ésser el pare d'una damnada". Després que d'ella, va néixer encara Maria, la qual va compartir més tardans amb Teresa la vida religiosa. La beata va créixer en un ambient agiato, però senzill i saturo de religiositat. El lema dels Soubiran: "A Déu et confia i fa bé" havia estat tramandato intacte de generació en generació. Amb el comte Josep Paolo vivia també un germà canònic, el qual havia renunciat al vescovato de Pamiers per esperar, amb la germana Sofia, a la direcció de la florescent congregació de les Filles de Maria. A quatre anys la Soubiran va anar subjecta a una greu febre tifoide, de què va guarir amb prou feines el sacerdot les va imposar el scapolare de les SS. Verge. En reconeixement, l'oncle la va voler inscriure de seguida a la congregació del Fill de Maria, que tenien les seves reunions al Bon Auxili. Únics istitutori de Maria Teresa van ser la mama i l'oncle. En les seves Notes Íntimes la beata va deixar escrit: "Vaig fer la primera comunió el 29 de juny de 1845. Era molt pura... Vaig preguntar al Senyor la vocació religiosa. Després que d'aleshores vaig concebre horror pel matrimoni i menyspreu pel món". Sentint créixer en si la necessitat de solitud, va obtenir dels pares de poder disposar d'una cameretta bastant aïllada, la va transformar en un petit oratori i, en aquesta, transcorria llargues hores en la meditació, davant de la imatge del S. Cor, sobre la importància de la vida inferior i del destaco de les criatures, sobre el valor del patiment i de l'abandó a la voluntat de Déu. Sota la direcció de l'oncle, Maria Teresa va començar a fer la comunió dos o tres vegades la setmana; a catorze anys i mig va emetre el vot temporal de virginitat; a setze anys va comprendre la bellesa del treball apostòlic i l'abnegació que requereix. Transcorria així doncs gran part de la jornada al Bon Auxili amb les Filles de Maria, tota intenta a dominar la pròpia inclinació a la mandra i a la soverchia sensibilitat. No les van faltar crítiques per la vida austera que conduïa, però no hi va fer cas. Va desitjar al contrari ardentment de fer-se carmelitana per viure tan sols pel Senyor, però l'oncle no li ho va permetre per què, amb la seva ajuda, esperava de fundar a Castelnaudary un beghinaggio similar a aquells existents a Bèlgica. La beata, ja diciottenne, no se sentia anomenada a un tal gènere de vida però, després d'un retir fet a Tolosa, decidides de sacrificar si mateixa per fer el que l'autoritat les assegurava ésser la voluntat de Déu. El 1854 va fer a Gand, per un mes, una espècie de noviziato, en un beghinaggio florescent de 700 beghine i 300 pigionanti, després es va establir al Bon Auxili amb algunes companyes per donar inici al nou beghinaggio que el bisbe de Carcassona, Mons. Francesco de La Bouillerie, va erigir canònicament el 14 de novembre de 1855. El canonge de Soubiran va ampliar les constitucions per l'obra de la "Preservació", destinada a acollir i educar òrfenes exposades al perill de la mendicità, però la beata, que aspirava a la vida religiosa, després d'un inicial període de pau, va anar subjecta a una espantosa crisi interior. Va escriure: "Per aproximadament tres anys (1859-1862) l'ànima meva va viure en la foscor, agitada per temptacions violentes contra la fe, d'odi contra Déu, gairebé ininterrompudament... A rars intervals, dels lampi, per així dir, em creuaven l'ànima, i, per algun instant, em semblava de ser plena de Déu i confirmada de nou en el que concernia la seva crida, amb l'obligació formal i rigorosa de custodiar la petita llavor que Ell havia posat en la les meves mans per Lui". Després de quatre anys de patiments, Mare M. Teresa es va sentir obligada a deixar la direcció espiritual de l'oncle perquè no encoratjava "ni els matrimonis, ni les vocacions religioses diferents de les de les beghine". El P. Orsini, abat de la frappa de Blagnac, les va suggerir de donar al beghinaggio una veritable forma religiosa amb vots perpetus. Ella va acollir la proposta i la va portar a compliment sota la direcció del servidor de Déu, P. Paolo Ginhac S.J. (+1895), mestre dels novicis de Tolosa i predicador d'exercicis espirituals. Al terme del retir d'un mes, que va fer sot
Font: santiebeati.it