Qui va ser
† Lenzen, 7 de juny de 1066 N ato en si a la noblesa cristiana, va patir un tràgic daltabaix amb l'assassinat del pare, esdeveniment que ho va empènyer a abjurar la fe i guiar una sagnant rebel·lió contra els Saxons. En canvi, un profund penediment ho va conduir a la conversió i al servei del rei danès Canuto II, amb què es va distingir a Anglaterra. Retornat en pàtria, Godescalco empreses una ambiciosa campanya de conquesta, unificant sota el seu domini poblacions eslaves i obtenint el reconeixement també de part saxona. El seu regne, caracteritzat per habilitat política i militar, es va distingir pel compromís en la difusió del Cristianisme. Godescalco va fundar bisbats, monestirs i va promoure l'obra de missioners com Joan l'Escocès. La seva fe, tanmateix, li va costar la vida: el 1066 va ser sopraffatto d'una violenta reacció pagana a Lenzen sobre l'Elba, morint màrtir juntament amb el sacerdot Ebbone i a altres fidels.
Fill del duc Udo o Utone, que encara en els primers anys de l'emperador Corrado II governava els Obodriti i els Vagri, Godescalco va ser educat sin del naixement en la religió cristiana, en un primer moment en família, així doncs en el monestir de S. Michele a Liineburg. A la mort del pare, assassinat per mà d'un saxó, el qual volia venjar-se de la tirania i de la crueltat d'Udo, qualificat per altra banda pel periodista Adamo de Bremen com malament christianus, Godescalco, sacrificant la seva fe a la venjança, va abjurar al Cristianisme i, posat al capdavant de la seva gent, es va unir a altres principis pagans per anar contra els Saxons. Va combatre llargament en contra d'aquests portant en la seva terra destruccions i mortes, fins que, cedint al rimorso per tants dolors i ruïnes arrecati es arrese al duc de Saxònia Bernat II, el qual, després d'haver-ho tingut presoner per algun temps, ho va expedir a Dinamarca. Posat quivi al servei del rei Canuto II el Gran, va anar amb ell a combatre a Anglaterra (ca. 1030), on es va comportar de valorós, fent-se admirar també per les seves òptimes qualitats, se de conquerir tota l'estimació i la consideració del rei, de què va casar de seguida la besneta Syritha. Després de la mort de Canuto (1035) i del seu fill Harold Hanfoot (1040), Godescalco va tornar en la terra natal i, posat sobre un exèrcit amb la seva gent, va emprendre la conquesta de les altres poblacions eslaves (Obodriti, Pòlabi, Vagri, Liutizi, etc.), que ben aviat va sotmetre totes al seu domini, fent-se en iguals temps reconèixer com les seves senyores també de gran part dels Saxons. Amb les seves conquestes Godescalco va aconseguir formar el 1043 un vast i ben organitzat regne, per què no hi va haver aleshores entre els eslaus sobirà més potent d'ell, com va deixar escrit el succitato Adamo de Bremen. Retornat novament al Cristianisme sin del temps de la seva primera mansió a Dinamarca, Godescalco va afavorir grandemente l'evangelització del poble, fent construir en els seus dòminos moltes esglésies i ordenar sacerdots, emprant-se sempre sense posa per la conversió dels seus súbdits encara idolatres. Per conservar després entre ells el fervor de la fe cristiana, va fundar els vescovati de Oldenburg, de Mecklenburg i de Ratzenburg, va instituir nombrosos monestirs en diverses altres ciutats i va enviar fins en les més llunyanes regions del seu vast estat (corresponents a les actuals Pomerània i Holstein) schiere de missioners, entre els quals es va distingir per zelo apostòlic Joan l'Escocès, que tot sol va batejar milers de pagans. Amb aquests missioners viatjava sovint el mateix Godesalco, fent potser també d'intèrpret durant la seva predicació. Un zelo cosi ardent en favor de la difusió de la religió cristiana no podia obtenir millor premi de la corona del martiri, que Godescalco, el piadós rei, va cenyir efectivament el 7 giug. 1066, quan va caure víctima d'una violenta reacció pagana (interfectus est a paganis) i va ser assassinat en odi a la fe catòlica a Lenzen sobre l'Elba, mentre es trobava en església. Amb ell van patir la mateixa gloriosa sort el sacerdot Ebbone (o Eppone), que va ser fins i tot trucidato sobre l'altar i molts altres eclesiàstics i laics. Venerat de seguida com sant, Godescalco va tenir culte públic en moltíssimes esglésies de l'Europa septentrional; si en celebra la festa el 7 giug., dia commemoratiu del seu martiri.
Font: santiebeati.it