Qui va ser
La Revolució Francesa va tenir gran pes en la formació política, moral i social de l'època moderna, però com totes les revolucions, que d'alguna manera presuppongono un capovolgimento violent de les classes al poder amb els dirigit, va deixar darrere de si un llac de sang, morts injustes, delictes i violències. I l'Església Catòlica que en cada revolució passada en el món, sin dels seus orígens, ha hagut de pagar un tribut de sang, també en aquesta va tenir innumerables màrtirs, morts pel sol fet de ser religiosos. L'Assemblea Constituent el 1789, després d'haver confiscat tots els béns eclesiàstics i suprimit els Instituts religiosos, va decretar la Constitució Civil del, Clergat, per què bisbes i rectors, havien de ser triats amb el vot popular i imposant al clergat el jurament d'adhesió a la Constitució mateixa; hi va haver qui va adherir (clergat jurat) i qui no ho va voler fer (clergat “refractari”). L'Assemblea Legislativa anada al poder, es va acarnissar contra el clergat ‘refractari’ arribant el 1792 a massacrar-ne 300, entre bisbes i sacerdots. Va seguir al poder el Conveni Nacional, que va emetre contra el clergat ‘refractari’ dels decrets de deportació, per què calia presentar-se espontàniament pena la mort, van ser colpejats així 2412 sacerdots i religiosos, deportats en tres zones de França, 829 a la Rochelle (Rochefort), 76 a Nantes-Brest i 1494 a Bandeau-Blayc. Els deprtati de Rochefort, dels quals parlem en aquesta fitxa, pertanyents a 35 diòcesis, van afrontar per la fe els cruels tractaments ordenats pel Conveni, que volia desfer-se clandestinament de la seva oposició. Però la fermezza en la fe demostrada pels deportats, els va fer posar intrèpids testimonis de Crist, confirmant-los fidels fills de l'Església. A la primavera 1794, els 829 sacerdots i religiosos van ser embarcats sobre dues velles naus (pantalans), que van quedar ancorades en la desembocadura del riu Charente, davant de l'illa de Aix. Ammucchiati a la nit en un estretíssim interp0onte, van viure un veritable infern de patiments, que van ser appesantite de la maldat de la tripulació que, cada matí, “affumicava” els pobres presoners amb el fum de quitrà. Els miserables presos, obligats a viure nombrosos en tan poc espai, van patir patiments i stenti indicibles, sense cap assistència sanitària i molts d'ells eren ancians i malalts. Després de cinc mesos d'aquella invivible detenció, es van comptar ben 547 morts, entre els quals el canonge Jean-Baptiste Souzy, que el març de 1794 havia rebut pel bisbe de La Rochelle el seu poder per l'assistència als seus companys deportats, abans pel disagevole viatge després per la prigionia, com molts altres confrares, va ser sepolto en la sorra de l'illa Madame. Amb la testimoni dels 282 sobreviscuts, alliberats el febrer de 1795, es van poder recollir notícies més o menys completes sobre el martiri de tots aquests sacerdots diocesans i religiosos; el 1932 va ser istruito a la Rochelle el procés ordinari per la beatificació de 64 màrtirs, dels quals s'havia pogut reperire una documentació suficient sobre la seva mort. El 2 de juliol de 1994 va ser reconegut el seu martiri, això ha permès la seva beatificació a Roma el 1° d'octubre de 1995, per part de papa Joan Pau II. Però en la cerimònia de beatificació van ser commemorats tots els 547 deportats morts a Rochefort, els heroics “Màrtirs dels Pantalans” del 1794. Sobre la platja de l'Illa Madame, en l'estuari del riu Charente, els pelegrins han deposat una creu de còdols, sobre el lloc si van ser sepolti molts màrtirs, indicant simbòlicament la seva tomba. Es reporten a continuació els 64 noms, amb el títol i les dates de naixement i mort; nascuts i viscuts a ciutat i diòcesi diverses, van morir tots en la zona de Rochefort, accomunati en la fidelitat a Crist, víctimes de la Revolució Francesa; a part de la celebració sola per cadascun en el dia de la mort, tots junts són recordats el 18 d'agost. 91351 - Jean-Baptiste Souzy – sacerdot, vicari episcopal de la deportació (24/3/1732 - 27/8/1794) - Antoine Bannassat – rector (20/5/1729 - 18/8/1794) - Jean-Baptiste de Brussel·les – canonge (12/9/1734 - 18/7/1794) - Florent Dumontet de Cardaillac – vicari general de Castres (8/2/1749 - 5/9/1794) - Jean-Baptiste Duverneuil – carmelità (1737 - 1/7/1794) - Pierre Gabilhaud – rector (juliol de 1747 - 13/8/1794) - Louis-Wulphy Huppy – sacerdot (1/4/1767 - 29/8/1794) - Pierre Jarrige de La Morelie de Puyredon – canònic (19/4/1737 - 12/8/1794) - Barthélémy Jarrige de La Morelie de Blars – religiós cluniacense (18/3/1753 - 13/7/1794) - Jean-François Jarrige de La Morelie de Breuil – canònic (11/1/1752) - 31/7/1794) 61080 - Joseph Juge de Saint-Martin – sulpiziano, director de seminari (14/6/1739 - 7/7/1794) - Marcel-Gaucher Labiche de Reignefort – companyia missionera (3/11/1751 - 26/7/1794) - Pierre-Yrieix Labrouche de Labordaire – canònic (24/5/1756 - 1/7/1794) - Claude-Barnabé Laurent de Mascloux – canònic (11/6/1735 - 7/9/1794) - Jacques Lombardie - rector (1/12/1737 - 22/7/1794) - Joseph Marchandon – rector (21/8/1745 - 22/9/1794 - François de Oudinot de La Boissiere – canònic (3/9/1746 - 7/9/1794) - Raymond Petiniaud de Jourgnac – vicari episcopal (3/1/1747 - 26/6/1794) - Jacques Retauret – carmelità (15/9/1746 - 26/8/1794) 93144 - Paul-Jean Charles – cistercenc (29/9/1743 - 25/8/1794) 93142 - Augustin-Joseph Desgardin – cistercenc (21/12/1750 - 6/7/1794) 91889 - Pierre-Sulpice-Christophe Faverge – lasalliano (25/7/1745 - 12/9/1794) 93223 - Joseph Imbert – jesuïta (1719 - 9/6/1794) - Claude-Joseph Jouffret de Bonnefont – sulpiziano, director de seminari (23/12/1752 - 10/8/1794) - Claude Laplace – vice director tribunal episcopal (15/11/1725 - 14/9/1794) - Noël-Hilaire El Comte – canònic catedral de Bourges (3/10/1765 - 17/8/1794) - Pierre-Joseph Legroing de La Romagére – canònic (28/6/1752 - 26/7/1794) 93139 - Jean-Baptiste-Xavier Loir – frare caputxí († 19/5/1794) 92948 - Jean Mopinot – lasalliano (12/12/1724 - 21/5/179
Font: santiebeati.it