Qui va ser
II segle I usebio de Cesarea, en el seu Historia Eclesiàstica, reporta d'haver trobat documents escrits que testimonien l'existència de 15 bisbes de Jerusalem, tots jueus, fins al setge de la ciutat per part d'Adrià. Entre aquests, al vuitè lloc, és citat Mattia. En canvi, no hi ha altres notícies a sobre d'ell, ni en els sinassari bizantins, ni en els calendaris locals, ni en el Martirologio Romano. La primera menció de Mattia a Occident és deguda a Adone, que ho insereix en el seu Martirologio al 30 de gener. Aquesta notícia ha estat represa per Usuardo i de Baronio, que en el Martirologio Romano específica que Mattia va patir persecucions als temps de l'emperador Adrià.
Eusebio, en la seva Historia Eclesiàstica refereix de no haver trobat en cap lloc les dades relatives als primers bisbes de Jerusalem, però d'haver conegut en canvi documents escrits pels quals es podia establir que, fins al setge de la ciutat per part d'Adrià, hi havia hagut quinze bisbes, tots jueus, de què proveeix la llista, inscrivint al vuitè lloc Mattia. Això és tot quant se sap de tal personatge. Els sinassari bizantins no han conservat el nom de Mattia i no sembla que el seu culte hagi estat mai celebrat a Jerusalem. No troba posat ni tan sols en els calendaris locals, quins per exemple el Palestino-Georgià dels Sinaiticus 34 (segle X). A Occident, Adone, en primer lloc, l'ha introduït en el seu Martirologio al 30 de gener, precisant, en base a no se sap quin font: "de quo mira et plana fidels gesta narrant, quia multa pro Christo perpessus, darrer en pau vitam finivit". Usuardo represes tal i quin la notícia d'Adone i Baronio l'ha conservat al mateix 30 de gener en el Martirologio Romano, precisant tan sols que Mattia va tenir a sofrir per la fe als temps de l'emperador Adrià.
Font: santiebeati.it