Qui va ser
Rosière, Suïssa, 31 d'agost de 1910 - To Thong, Tibet, 11 d'agost de 1949 El beat Maurice Tornay, sacerdot profés de l'Orde dels Canonges Regulars de Sant Agustí de la Congregació dels Sants Nicola i Bemardo "Montis Iovis", va néixer a Rosière (comú de Orsières - cantó del Vallese), Suïssa, el 31 d'agost de 1910 i va morir màrtir a To Thong, Tibet, l'11 d'agost de 1949. La seva tomba es troba prop de la missió de Yerkalo, Tibet-Xina. Ha estat beatificat a Roma de Joan Pau II el 16 de maig de 1993.
Emblema: Palma Martirologio Romano: A la regió del Tibet, beat Maurizio Tornay, sacerdot i màrtir, que, canonge regular de la Congregació dels Sants Nicolau i Bernardo del Mont-Joux, va anunciar amb compromís l'Evangeli a Xina i a Tibet i va ser assassinat pels enemics de Crist.
En el cantó suís del Vallese, que en el segle III va ser teatre de la tràgica massacre de la Legió Tebea encapçalada per sant Maurizio, va veure la llum després de ben setze segles el beat Tornay, al qual va ser donat el nom del gloriós capità de la Legió Tebea i com ell hauria testificat després la seva fe en Crist patint el martiri en terra de missió. Maurizio va néixer més precisament en el municipi de La Rosiére el 31 d'agost de 1910, penúltim de vuit fills de Giangiuseppe Tornay i Faustina Dossier, parella de laboriosos agricultors. La família vivia en condicions molt modestes, però era irrobustita d'una sòlida fe. Maurizio, que va rebre el sagrament del bateig el 13 setembre següent, es va revelar ben aviat de caràcter impulsiu i dominant. Es prodigava com els germans i les germanes en els treballs campestres i conduïa i custodiava volentieri els ramats sobre els alpeggi de “Crèstes”, a una altitud de 1700 metres. Va rebre la Primera Comunió a l'edat de set anys i això va tenir un notable influx sobre el seu comportament i en el seu caràcter que va millorar feliçment. Cada setmana recorria per una hora les mulattiere d'aquella aspra vallata per baixar a Orsière, si podia així acostar-se a la confessió i a la Comunió. Després del col·legi primari en el seu petit llogaret, va freqüentar el ginnasio en el col·legi abacial de Saint Maurice, administrat pels Canonges Regulars de Sant Agustí. En l'estudi preferia particularment la literatura francesa, Molière i els autors els seus contemporanis. En qualitat de capoclasse va organitzar una vaga com a manifestació de protesta en les comparacions del llenguatge d'un novell professor. De tal manera potè donar expressió de la seva sensibilitat religiosa, que atiava diàriament participant en la Messa i recitant el Rosari. Ell constituïa a més un model pels seus companys pel seu comportament i les seves caritats exemplars. Durant el temps de les vacances va fer tornada a casa, dedicant-se a l'ajuda dels familiars, i es va portar en pelegrinació a Lourdes. Va compondre també una oració a Santa Teresa de Jesús Nen per requerir el do de la humilitat. El 25 d'agost de 1931 va ser admès a entrar com novici en la Congregació dels Canonges de San Bernardo, prop del convent del pas del Gran San Bernardo, als límits entre l'actual cantó suís del Vallese i la Vall d'Aosta. Havia passat només poc més d'un mes des que havia demanat l'admissió afirmant “Soc segur que haig de ser allà” i de voler-se comprometre amb totes les seves forces “per esdevenir un sacerdot de Sant Agustí, el més possible similar a Sant Agustí”. Va transcórrer aquest any concentrant-se sobre la formació espiritual i l'estudi de la regla i de la història de la congregació. Aquestes darreres deu el seu origen a San Bernardo de Menthon, originari de la Savoia, després ardiaca d'Aosta, viscut en el segle XI. En aquesta ciutat Bernardo s'havia d'ocupar de l'acolliment i de la cura dels viandanti procedents del Col du Mont Joux (actual Gran San Bernardo), sovint molt provats per les dificultats en el attraversamento del pas. Va decidir per tant d'activar-se per la posada en seguretat del turó, edificant-vos un ospizio a una altitud de 2500 metres, que va esdevenir al temps mateix un centre d'acolliment i de pregària. Es van unir aviat a ell altres companys, donant així vida a una nova comunitat religiosa, que va adoptar la regla agostiniana. A través dels segles el nombre de religiosos, sacerdots i laics, presents en la congregació va oscil·lar sempre entre els 50 i els 100 membres. Encara avui el ministeri d'ells exercitat en l'Església ha quedat el mateix dels orígens i s'ha estès fins a llunyanes terres de missió, en la seu oberta en els anys ’30 a Tibet, ara transferida sobre l'illa de Taiwan. Conclòs el noviziato, Maurice Tornay va emetre els primers vots el 8 de setembre de 1932. Freqüentats corsos filosòfics i teològics, després de tres anys va fer la professió solemne. El 1936 li va haver concedit de partir en missió per la Xina, abans encara d'haver acabat els estudis de teologia. Confidò al germà Luigi de retenir més proficua la pròpia sortida a fi de tornar-se més útil, en comptes de restar entre les coccole de la família. Conscient del immane treball que ho esperava en la missió xinesa va afirmar: “ Vull consumir-me per pur amor cap a Déu. El meu car Luigi, des d'allà no tornaré més”. El viatge va durar un mes i les dificultats no van trigar a arribar. A Weisi van trobar barricate les portes de la residència dels canonges, ja que aquests eren hagut de posar-se fora de perill de l'atac diei bandolers. Tornada la tranquil·litat, Maurizio potè tornar a dedicar-se als estudis teològics, a més a l'aprenentatge de la llengua xinesa. El 24 d'abril de 1938 va ser ordenat sacerdot a Hanoi i va celebrar la seva primera Messa a Siao-Weisi. Després de si més no tres mesos li va haver confiat la formació dels alumnes del seminari de Houa-El-Pa, que va dirigir per ben set anys distingint-se per la seva dedició ammirabile. Sostenia de tenir un gran enemic de combatre: la mandra pròpia i la dels alumnes. Algunes cròniques van descriure així la seva obra: “El director té cura té cura de formar els seus alumnes a la pietat, a la lleialtat, al respatller recíproc, a l'amor del treball, etc. Com Jesús, ell va començar amb
Font: santiebeati.it