Qui va ser
Estranyament no existeix cap ‘Vita’ d'aquest sant, però alguns documents i la testimoni dels seus contemporanis, ens donen un quadre satisfactori per conèixer-ho. Maurilio va néixer de noble família en la diòcesi de Reims; va estudiar en el col·legi episcopal de Liegi (avui Bèlgica), continuant-los a Saxònia. Tornat a França va esdevenir monjo a Fécamp, segurament abans del 1030. Com capitava sovint en aquells temps, Maurilio després d'alguns anys, va demanar al seu abat el permès conduir vida ermitana i així doncs es va traslladar a Itàlia per aïllar-se, dedicant-se a la pregària i al treball manual; amb ell es va acompanyar el monjo Gerberto, que més trigui va esdevenir oblato de St-Wandrille. La fama de les seves virtuts va arribar fins al marquès Bonifaci, el qual va ordenar a Maurilio d'assumir la guia com a abat, de S. Maria a Florència, però els monjos descontents del rigor del nou abat, es diu van tractar d'enverinar-ho, Maurilio aleshores sempre acompanyat per Gerberto, si en va tornar a Fécamp. El 1055 el duc de Normandia, Guillem el Conqueridor, va fer deposar Maugero, arquebisbe de Rouen, per qüestions polítiques i religioses, fent nomenar al seu lloc el monjo Maurilio, demostrant així de voler col·laborar per la reforma del clergat, que era un problema contingent en el segle XI. Durant el seu episcopat presiedette diversos Concilis, convocats principalment contra el matrimoni dels capellans; juntament amb el duc Guillem, va tenir una assemblea, eclesiàstica i laica en el mateix temps, per imposar la “treva de Déu”, institut medieval creat per l'Església per imposar períodes de pau entre famílies, Municipis, senyors feudals, en lluita entre d'ells; i després per organitzar la lluita contra el bandolerisme. En aquell temps s'erigien magnífics temples i Maurilio va poder el 1063, consagrar la catedral de Rouen
i el 1067 l'església abacial de Jumièges. El sant monjo-bisbe va morir el 9 d'agost d'aquell mateix any 1067, s'explica una curiosa llegenda, el bisbe semblava mort i s'hi preparava per transportar el seu cos en església, quan per un instant la vida va retornar en ell, així ell va poder descriure les visions del aldilà que havia tingut, llocs prop Jerusalem amb una multitud de sants i altres amb horribles dimonis, amb visions terribles de damnats. Maurilio aleshores havia retornat en vida per advertir els seus fills dels perills que incumbien sobre les ànimes per una vida tacada també de sols pecats venials; dicto això el sant bisbe, va morir de veritat. La seva tomba el 1562 va ser destruïda pels Ugonotti; els Martirologi Benedictins ho recorden al 9 d'agost.
Autor: Antonio Borrelli
Font: santiebeati.it