Qui va ser
Moltes i vàlides testimonis afirmen el culte antic de sant Romano màrtir, col·legit en manera inscindibile al martiri de sant Llorenç diaca. L'antiga «Passio Polychronii» explica que el legionari Romano, assistint al martiri de sant Llorenç sobre la catasta encesa, es converteix al cristianisme i ho convida a pregar per ell dient-li que veu un àngel que alleuja els seus turmenti. Alhora Decio, el procurador, enfurismat per la resistència de Lorenzo en suspèn el turmento i Romano intentant operar d'amagat se li apropa per passar-li una brocca d'aigua, suplicant-ho de voler-ho batejar. Sorprès, és fustigat però ell crida «soc cristià!» i és condemnat a la decapitació, executada fora de Porta Salaria el 9 d'agost de 258. Durant la nit el sacerdot Giustino recull el seu cos i ho enterra en una cripta en la zona del Verano. Les seves relíquies descansen en la basílica de sant Llorenç al Verano però algunes van ser traslate en el període longobard a Lucca i altres van ser enviades a Ferrara i donades a la ciutat i al seu bisbe, cardinal Aixeta, de papa Innocenci II. San Romano és invocat contra el perill de possessió demoníaca. (Passar)
Patronato: Principat de Mònaco
Etimologia: Romà = natiu de Roma, del llatí
Emblema: Palma
Font: santiebeati.it