Qui va ser
Frate Branca de Gandino (segle XIII) és el més antic escriptor que va esmentar s. Narno; va posar el sant com a bisbe de Bergamo, després de la persecució de Dioclecià. Va tenir la càrrega episcopal probablement cap a mitjans del segle IV, segons alguns estudiosos en els anys 334-345 i afirmen també, probablement erròniament, que va ser s. Ambrogio a consagrar-ho tercer bisbe de Bergamo. És incert el lloc del naixement, qui diu Castione, qui Ogna, qui Vila de Ogna, però es propende per Ogna (Bergamo); es considera que hagi fet construir la primitiva basílica alexandrina, de la qual hauria estat promotora santa Grata. Va morir en la seva seu de Bergamo, cap al 345 o al voltant del 375 (?) i sepolto a quatre metres de profunditat del cor, en la cripta de l'antiga església alexandrina, que era el ‘martyrium’ de s. Alexandre i junts catedral i aquí va ser honrat d'un altar i cada any venerat amb solemnes litúrgies. El 1561 es va haver d'abatre, per orde de la molt Serena, l'antiga basílica de S. Alexandre i les relíquies de s. Narno, juntament amb les del successor s. Viatore i d'altres sants, van ser transferides a l'església de S. Vincenzo, actual catedral de S. Alexandre, on encara són venerades. Durant aquests treballs es va trobar una làpida antiga que indicava el lloc on eren sepolti, sigui s. Narno sigui s. Viatore indicant, naturalment en llatí: “episcopus Narnus Christi Confessor” és a dir s. Narno té el títol de ‘Confessore’ que antigament comprenia també els màrtirs, es pensa que potser havia patit maltrattamenti en joventut, durant la persecució de Dioclecià. En els segles següents hi va haver altres quatre reconeixements de les relíquies; en un calendari del segle XI i en un del segle XIII, de propietat del monestir de S. Grata, la festa de s. Narno és posada al 27 d'agost, donada que després ha passat en altres ‘Catàlegs’ i també en el ‘Martirologio Romano’. Sobre la figura del bisbe de Bergamo, existeix una vasta bibliografia, com també una discreta antiga iconografia. En la diòcesi de Bergamo la seva memòria se celebra el 15 de gener.
Font: santiebeati.it