Qui va ser
Quaranta-dosè successor de Sant Ambrogio, el bisbe Natale va aguantar la diòcesi de Milà per un breu però intens període de catorze mesos, del 746 al 747. La seva figura, embolicada en la boira del temps, emergeix dels catàlegs episcopals i d'un epigrafe sepulcral que en celebra els dots de pastor i la profunda cultura, espaiant del llatí al grec i a l'hebraic. Home de fe incrollabile, es va oposar amb tenacitat a l'heretgia ariana, defensant la consustanzialità del Verb amb el Pare. La seva memòria, custodiada en l'Església de Sant Jordi al Palau d'ell edificada, rivive cada 13 de maig, dia dedicat a la seva commemoració en la diòcesi ambrosiana.
Etimologia: Natale = naixement, del llatí
Emblema: Bastó pastoral
Segons els antics catàlegs episcopals de la archidiocesi milanesa, s. Natale va ser el quaranta-tresè bisbe de Milà, va governar sobre la càtedra de s. Ambrogio per només catorze mesos, en els anys 746-47, morint a Milà el 14 de maig del 747 ca.
Va venir sepolto en l'església de S. Giorgio al Palau, església d'ell feta construir, això hi ha conegut gràcies a una epigrafe posada sobre el seu sepulcre, encara llegible en el segle XVI.
Dicta inscripció, confirmava que Natale havia governat per només catorze mesos i deia que havia mort a l'edat de 72 anys, exaltant-ne les qualitats de bon pastor.
Notícies següents, ho classifiquen com a home de gran cultura; tenia en particular un profund coneixement del llatí, del grec i de l'hebraic, que és quant dir per aquells temps.
Va ser un tenaç opositor de l'heretgia ariana, difosa per Ario (320), segons la qual, el Verb encarnat en Jesús, no és de la mateixa substància del Pare, però representa l'abans de les seves criatures; condemnada pels Concilis d'Alexandria (321) i de Nicea (325).
San Natale és celebrat en particular a Milà el 13 de maig.
--------------------
A l'origen del nom Natale, hi ha l'adjectiu llatí ‘natalis’ que significa ‘naixement’ i ‘natus’ que significa ‘nat’. És un antic nom cristià adoptat sin dels inicis i imposat als nens que tenien l'oportunitat de néixer cristians, i aspirar a la vida eterna. De l'IV-segle V, va ser donat als fills nats el dia de Nadal. Bastant difós a Itàlia, també en la forma alterada de Natalino, al femení és usat com Natalia, Natascia, Natalina.
Autor: Antonio Borrelli
Font: santiebeati.it