Qui va ser
El Delehaye, en el seu estudi sobre els sants de la Tràcia i de la Mesia, s'ha aturat especialment sobre la figura de Gliceria que el seu culte és testimoniat particularment. En fan a més menció diversos contes hagiogràfics.
El 591 els emperadors Maurizio i Eracli visiten el temple de Gliceria a Eraclea. Una tradició local, a més, pretén que en el segle VIII les relíquies de la santa haguessin estat transportades a Lemnos, en canvi un reliquiari en l'església de sant Jordi a Eraclea n'hauria conservat el cap.
Però, si el culte tornat a Gliceria és cert, molt menys segura és la seva vida. Segons quant afirma la Vita grega, el primer any de l'emperador Antonino i sota el prefecte Sabino, a Traianopoli, Gliceria, que el seu pare va ser tres vegades consoles i bo cristià, es dedica a confirmar els fidels en la seva fe. En ocasió d'una festa pagana ella entra en el temple dels ídols i els abat amb vas només signe de creu. És condemnada a la lapidació però el suplici resta sense efecte; empresonada, sotmesa a diversos turmentes, és de continu protegida per un àngel. Devent el prefecte traslladar-se de Traianopoli a Eraclea, obliga Gliceria a acompanyar-ho. Advertits no se sap com del fet, el bisbe Dionigi i els fidels les van trobada i la reben amb solemnitat. Però una tal acolliment és ben aviat seguida per un nou judici que condemna Gliceria al rogo. Temps perdut per què el foc s'apaga gràcies a una onada miraculosa.
Gliceria és posada novament en presó i sotmesa a una altra sèrie de turmentes, però és sempre assistida per un àngel; provoca a més la conversió del seu carnefice que morirà decapitat. Condemnada a les belve, una lleona es precipita a sobre d'ella, però per lambirla dolçament. Finalment, després de les pregàries de Gliceria que demana no les sigui rebutjat el martiri, una segona lleona amb un lleuger cop de dents les dona la mort. El jutge no sobreviu al martiri i mor en tristes condicions, mentre el bisbe Dionigi, després d'haver obtingut el cos de Gliceria, ho enterra en proximitat de la ciutat.
D'aquest breu resum apareix clarament que aquesta Vita altre no és que un teixit de llocs comuns riscontrabili sovint en els Acta Martyrum. Calia intensificar el culte de Gliceria a Eraclea i per tant un agiografo de professió, servint-se d'escasses dades històriques, va compondre una passio que volia digna de la seva heroïna.
Els sinassari bizantins commemoren Gliceria al 13 de maig, donada a la qual era esmentada també pel Martirologio Romano. De part seva el Geronimiano la commemora al 8 de juliol.
Autor: Joseph-Marie Sauget
Font:
Font: santiebeati.it