Qui va ser
Natiu de la Dàcia, Niceta es va distingir per la seva profunda fe romana i el seu zelo apostòlic. Va creuar els Balcans convertint pobles bàrbars com Dacis, Geti, Bessi i Sciti, guanyant-se el títol de "apòstol de la Dàcia". La seva obra de civilizzazione i cristianització es intrecciò amb la fundació de monestirs, llocs de formació espiritual i asils pels conversos. Dues figures amichevoli il·luminen la vida de Niceta: Paolino de Nola, que en va celebrar les gesta en dos carmi, i Girolamo, amb què va entretenir una densa correspondència. Els seus escrits hi ofereixen preciosos retrats de Niceta com a teòleg i pastor, compromès en la lluita contra les heretgies i en la difusió de la fe. L'herència literària de Niceta comprèn obres catechistiche, entre què el Explanatio symboli, considerada un pilar de la catechesi antiga. Va escriure a més tractats teològics contra el arianesimo i el cisma donatista, revelant un domini de la teologia llatina. Figura ecumènica, Niceta és venerat sigui de l'Església catòlica que d'aquella ortodoxa. Malgrat el seu profund lligam amb la cultura romana, no va trobar espai en els sinassari bizantins, potser per la seva diòcesi situada als límits de l'Imperi d'Orient.
Emblema: Bastó pastoral
Font: santiebeati.it