Papa Martí I

Qui va ser

Originari de Todi, Martino va ser capellà a Roma i de seguida apocrisario, és a dir legat pontifici a la cort imperial de Constantinoble. Va ser una bona preparació pel futur papa. A l'època el debat teològic mirava a establir si Jesús tenia una o dues voluntats. En síntesi es riproponeva la pregunta sobre les dues natures ja afrontada al Concili de Calcedonia. Els pares conciliari havien establert que Jesús tenia dues natures per poder salvar plenament l'home. Al contrari alguns teòlegs bizantins, amb el respatller de l'emperador i per fins polítics, continuaven a presentar fórmules de compromís. Triat Papa el 649, Martino va haver d'aviat afrontar la qüestió. Ell va convocar un gran sínode a Roma a qui van participar alguns teòlegs grecs dissidents, entre els quals Massimo després anomenat el Confessore. Amb la seva ajuda el sínode romà va establir que l'economia de la salvació es fongui sobre l'encarnació del Logos diví. La negació de la realitat i de la completesa de la voluntat humana del Crist tornaria impossible la plena redempció de l'home. Furente, l'emperador Constant II va enviar a Itàlia l'exarca Olimpio amb l'orde de conduir presoner el Papa a Orient. Olimpio es va rebel·lar, es va autoproclamar senyor d'Itàlia i per tres anys va governar sobre la península. En aquest període Martino va poder dur a terme el seu ministeri en llibertat. Després, tanmateix, Olimpio va caure en batalla i Constant va enviar un nou emissari que va agafar presoner el Papa i ho va portar a Constantinoble. Condemnat, Martino va ser conduït presoner a Kherson, en la península de Crimea, on va morir el 655, aviat venerat a Orient i a Occident com a màrtir de la fe.

Etimologia: Martino = dedicat a Mart

Emblema: Palma

Font: santiebeati.it