Qui va ser
Els segle Va ser enviat per San Pietro Apòstol a Sicília per convertir els pagans i derrotar un drac que terroritzava la ciutat. Després d'haver complert alguns miracles, Pellegrino va derrotar el drac amb el seu bastó miraculós, salvant un fanciullo i convertint els habitants de Triocala al cristianisme. Pellegrino va viure després d'ermità per molts anys, fundant la diòcesi de Triocala i ordenant sacerdots, entre què Alliberat, que va esdevenir el seu successor. Pellegrino va morir a l'edat de 70 anys i les seves relíquies són venerades a Lucca de Grècia i a Caltabellotta.
San Pellegrino, bisbe de Triocala, va ser un missioner cristià que, enviat per sant Pere, va convertir els habitants de la ciutat de Triocala, a Sicília, al cristianisme. La llegenda narra que Peregrino, originari de Lucca de Grècia, va desembarcar a Sicília i es va dirigir cap a Triocala. Arribat a ciutat, va demanar en va un tozzo de pa a unes dones, però del forn aquestes extreuen els seus pans transformats després de la cottura en duros sassi. Pellegrino, investigat per les autoritats, reapareix només el dia en què la milícia es porta a treure el bimbo extret a sort per la pastura del drac que terroritzava la ciutat. Pellegrino, després d'haver tranquil·litzat la mare del fanciullo, les promet en nom de Déu la salvació del fill i la derrota del Maligne. Tret així doncs de mà el fanciullo als soldats, s'inicia cap al covo del drac, seguit per la mare del fanciullo i d'una multitud de gent. El drago, que descendia baldanzoso de les balze del mont, arriba al cospetto de Pellegrino, però s'atura ple de terror i retrocedeix fins a la seva caverna. Pellegrino, seguit per un grup més sparuto de persones, insegue el mostro i assolit els conficca en les fauci spalancate el seu miraculós bastó. El terrible drac és enfonsat així per sempre en l'abisme d'una cova. El fanciullo salvat ve torro batejat amb el nom d'Alliberat i aquells que havien assistit al portento, istruiti de Pellegrino, abracen de seguida la fe de Crist. Pellegrino, decidit a menar vida ermitana, va triar després una cova posada poc més a dalt que la del drac i allà es va instal·lar dedicant-se a la meditació i a la pregària. La fama de les seves empreses ho obliga en canvi a baixar ben aviat a ciutat. Tornat a trucar a furor de poble, és acollit pels governants de Triocala els quals, tan bon punt van haver escoltat per la seva boca la paraula de l'Evangeli, immediatament es converteixen. També les moltes curacions que ell opera sobre els malalts acudits a veure-ho contribueixen a augmentar les conversions. Pellegrino, de bon Bisbe, s'empra a organitzar la Diòcesi que presidirà per 30 anys, fins a l'edat de 70. Entre els sacerdots que vindran d'ell ordenats hi serà Alliberat el qual coronarà la seva carrera esdevenint també ell bisbe de Triocala i per fi sant. Pellegrino mor pacíficament, envoltat pel confort del seu poble. Les seves relíquies són conservades a Lucca de Grècia, però el culte de sant Pellegrino és encara viu a Caltabellotta, on se celebra la seva festa el 30 de gener i el 18 d'agost.
Segons la llegenda l'apòstol Pere després d'haver ordenat bisbe Pellegrino, originari de Lucca de Grècia, de Roma ho envia a Sicília juntament amb alguns companys a fi de convertir els pagans de l'illa a la fe cristiana. Pellegrino desembarcat a la desembocadura del riu Verdura, o bé, segons altres, a Eraclea Minoa (recordada amb el nom de petit Cartago), s'atura algun dia per predicar. Malgrat les dificultats inicials aconsegueix convertir molts a la fe de Crist, després que de que decideix portar a compliment la que sembla sigui la principal empresa de la seva missió i s'inicia cap a la ciutat de Triocala, que era distant 16 milles d'Eraclea Minoa i es trobava en la terra de Caltabellotta. Era aquí efectivament que en una caverna del mont vivia un feroç dragó aduso a matar quants trobava, homes i animals, i a què els habitants de Triocala oferien en pastura, per quietarne la gana, teneri fanciulli extrets a sort entre la població. Era tal flagell que Peregrino corria a debel·lar, per orde de Pietro i per voluntat de Déu, mogut finalment a pietat dels empi idolatri. Deixada Eraclea, Pellegrino assoleix així en barca la desembocadura de la Verdura i des d'allà prossegueix a peu guiat per un àngel. Arribat a Triocala a unes dones ell demana en va un tozzo de pa en almoina, passa alguna cosa de portentós. Del forn aquestes extreuen els seus pans transformats després de la cottura en duros sassi i del prodigi és de seguida plena la ciutat. Investigat en va per les autoritats que volen conèixer l'autor de la miraculosa transformació, Pellegrino reapareix només el dia en què la milícia es porta a treure el bimbo extret a sort per la pastura del drac. Mogut així a pietat, el sant home, després d'haver tranquil·litzat la infeliç dona, les promet en nom de Déu omnipotent la salvació del fill i la derrota del Maligne. Tret així doncs de mà el fanciullo als soldats és ell mateix que s'inicia cap al covo del terrible drac, seguit a distància de la mare de la víctima i d'una multitud de gent incuriosita i engrescada. Però tan bon punt el drago, que descendia baldanzoso de les balze del mont, arriba al cospetto de Pellegrino, eccolo aturar-se ple de terror i, amb gran meravella d'aquells que seguien a distància, emetent terribles terrabastalls, retrocedir fins a la seva caverna. Pellegrino, seguit aquest cop per un grup més sparuto de persones, insegue el mostro i assolit els conficca en les fauci spalancate el seu miraculós bastó. El terrible dragó és enfonsat així per sempre en l'abisme d'una cova. El fanciullo salvat ve torro batejat amb el nom d'Alliberat i aquells que havien assistit al portento, istruiti de Pellegrino abracen de seguida la fe de Crist. Decidit a menar vida ermitana, Pellegrino va triar després una cova posada poc més a dalt que la del dragó i allà es va instal·lar dedicant-se a la meditació i a la pregària. La fama
Font: santiebeati.it