Qui va ser
Astorga, Espanya, 1190 - Santiago de Compostella, Espanya, 15 d'abril de 1246 De la noble família espanyola de Frómista, ja molt jove va ser canònic de la catedral de Palencia. Però realment la vida sfarzosa, que ell unia al disimpegno de les seves oficines eclesiàstiques, en els plans de Déu havia de conduir-ho al ravvedimento: a causa d'una ridícula caiguda de cavall que va provocar les rialles dels astanti, Pietro va advertir el inconsistenza i la vanitat de l'èxit mundà i desitjant una vida austera va entrar en l'Orde. Va ser confessore de Ferran III de Castella i infatigable apòstol entre els mariners que ho invoquen com el seu protector amb el nom de s. Telmo. Va morir a Tuy a Espanya, en l'a qui catedral descansa el seu cos.
Martirologio Romano: A Túy a Galícia a Espanya, beat Pietro González, dit Telmo, sacerdot de l'Orde dels Predicadors, que, esdevingut tan humil quant en passat havia estat desitjós de glòria, es va emprar en el donar ajuda als pobres, especialment mariners i pescadors.
Pietro Gonzales és invocat pels mariners com seu especialíssim protector amb el nom de Santa Telmo. Les antigues cròniques diuen que potser Telmo va ser el seu cognom. Va ser conquerit per la gràcia en un mode singular. Net del Bisbe de Palencia, encara jove va esdevenir Degà del Capítol, però no havent-hi posat el fonament d'una veritable pietat, accecato del fum dels honors, no va pensar altre que a envoltar-se de luxo, de passatempi i d'amics. Un dia mentre si n'anava amb molt sussiego a sobre d'una sfarzosa cavalcadura, el cavall, amb un moviment inesperat, ho va llençar en un negre bassal, entre les rialles dels circumdants. En un baleno, il·luminat per Déu, compreses la vanitat de totes les vanitats i, seguint la divina inspiració, es va fer Frate Predicador. A l'orgull i al luxo va contraposar la pobresa heroica i una veraç humilitat. Va tenir, com el seu Pare Domenico, la set de les ànimes, i va ser un instancabile predicador. No deixava mai una casa o un lloc sense haver-vos reconciliades totes les ànimes a Déu. Turbe de poble ho seguien com atrets per una força misteriosa. Empès per la caritat, va idear i va construir, en mode gairebé miraculós, un bonic pont sobre el riu Minho prop de Ribadavia on hi van treballar, en esperit de penitenza, un gran nombre d'obrers d'ell convertits. Per rifocillare tants homes, a vegades, cridava a riba els peixos, que dòcils es deixaven agafar d'ell. Ferran Terzo de Castella, va dictar el Sant, en les expedicions contra els Mori, ho va voler amb si quin àngel tutelar. Va morir a Tuy el 14 d'abril de 1246. El seu cos és conservat en una especial capella de la local catedral. Papa Benet XIV el 13 de desembre de 1741 ha confirmat el culte.
Font: santiebeati.it