Qui va ser
Valencia, Espanya, 1227 - Granada, Espanya, 1300 Pedro Pascual (italianitzat en Pietro Pascasio) va néixer a Valencia cap al 1225. Va estudiar a París amb sant Bonaventura i sant Tommaso, després va tornar a Espanya. Va entrar entre els Mercedari: el nom Pietro, efectivament, li havia estat donat pels pares perquè, estèrils, havien invocat sant Pere Nolasco, fundador de l'orde dedicat als esclaus. Esdevingut bisbe de Jaén, va recórrer Espanya i Portugal, confortant els presoners dels àrabs. Va ser capturat i portat del sultà de Granada. En un primer moment va tenir una certa llibertat. Després, donades les moltes conversions, va ser assassinat el 1300. (Passar)
Emblema: Palma Martirologio Romano: A Granada a Espanya, beat màrtir Pietro Pascual, bisbe de Jaén, de l'Orde de la Mercè, que, aturat pels Mori mentre, en visita al seu ramat, exhortava el poble a la defensa de la fe, va morir en presó.
Un màrtir víctima del integralismo islàmic del lluny 1300; Pedro Pascual (nom espanyol) va néixer a Valencia cap al 1225 i el seu naixement va ser atribuïda a les pregàries de s. Pietro Nolasco pels seus pares, de llargs temps estèrils. Els seus primers estudis els va fer prop dels Benedictins; el 1241 es va portar a la Universitat de París, company d'estudi de s. Bonaventura i s. Tommaso, es addottorò el 1249 i ordenat sacerdot. Tornat a Valenza va ser nomenat canònic, dedicant-se a la predicació, fins que el 1250 va entrar en l'Orde de Maria de la Mercè, agafades a ensenyar teologia i lletres en el convent de Saragossa, entre els seus deixebles va tenir també Sancio fill del rei Jaume I, que va acompanyar després a Viterbo on el jove va ser nomenat bisbe de Toledo de papa Climent IV, el 31 d'agost de 1266. Va col·laborar amb Sancio en la direcció de la Diòcesi, fins que aquest caigut presoner dels Mori, va ser decapitat el 1275. En els anys següents Pietro Pascasio va recórrer Espanya i Portugal, predicant, portant confort als cristians esclaus dels àrabs i construint diversos convents de l'Orde dels Mercedari, fundat per s. Pietro Nolasco el 10 d'agost de 1218. El 1291 per compte de l'Orde, va partir per Roma, predicant per tota França i Itàlia, arribant a Orvieto el 26 d'agost de 1291, on es trobava el papa Nicolau IV; el 1296 era de nou a Roma on el papa Bonifaci VIII, ho va nomenar bisbe de Jaén, sent consagrat en la basílica de S. Bartolomeo a l'illa Tiberina. Tornat a Espanya va treballar per ordenar la seva diòcesi, que era sense bisbe de sis anys, a causa de l'ocupació dels Mori musulmans. I visitant la diòcesi va ser capturat pels àrabs el 1297 i transportat a Granada seu del rei musulmà Moley Mahomed que ho va fer el seu esclau, però sent tributari dirigit del rei de Castella, li va donar la llibertat de girar per la ciutat a confortar els esclaus i istruire els cristians alliberi. Pietro Pascasio va comunicar al papa la seva situació de presoner, el qual va escriure a la cúria de Jaén de recollir almoines per l'alliberament del bisbe; per dues vegades va ser recollida la xifra i per dues vegades Pietro va preferir utilitzar-la per l'alliberament de dones i fanciulli en perill. En el seu estat de semillibertat va poder escriure diversos arguments teològics i doctrinaris, en especial sobre la immaculada concepció de la Verge, anticipant d'almenys deu anys la doctrina de Joan Duns Escot. De les seves obres es veu el seu coneixement de les llengües parlades en aquella època a Europa, però també de l'àrab, de l'hebraic i arameu; disputava amb jueus i musulmans, refutant les seves errades doctrinàries. Els musulmans irritats pels atacs a la seva religió i pel fet que alguns d'ells es convertien, ho van tancar en una obscura presó, condemnant-ho per fi a la pena capital, decapitant-ho el 6 de desembre de 1300. El seu culte va ser confirmat amb un regular procés, de papa Climent X, el 14 d'agost de 1670; el ‘Martirologio Romano’ ho celebra al 6 de desembre.
Font: santiebeati.it