Pere Sans i Jordà

Qui va ser

>>> Visualitza la Scheda del Grup a qui pertany Ascó, Espanya, 1° de setembre de 1680 – Fuzhou, Xina, 26 de maig de 1747 Pere Sans els Jordà (en castellà Pedro Sanz y Jordá), nascut a Ascó a Espanya, va entrar en el convent dominicà de Lleida el 1697 i va ser ordenat sacerdot el 1704. Sentit el senyal missioner, va demanar i va obtenir de traslladar-se en Extrem Orient i va arribar a Manila el 1713, després d'un viatge fatigosíssim. Després d'haver après el xinès es va traslladar a Xina com a vicari provincial de la regió de Fukien. Va exercitar el seu apostolato indefessamente i amb èxit, malgrat la represa de la persecució anticristiana. Refugiat a Canton, va ser ordenat bisbe el 1730, però després de poc va ser exiliat a Macao. El 1738 va aconseguir finalment a tornar en el Fukien, reprenent amb renovat vigor a evangelitzar, ocupar els malalts i els indigents i a confortar els perseguits. El 1746 es va fer espontàniament capturar dels persecutori per estalviar ulteriors danys i afliccions als seus bons fidels. Després d'una penosa prigionia, viscuda juntament amb els confrares dominicans Francisco Serrano Frías (bisbe i el seu coadiutore), Joaquín Royo Pérez, Francisco Díaz del Rincón i Juan Alcober Figuera (sacerdots), va ser decapitat el 26 de maig de 1747. Amb ells ha estat beatificat el 14 de maig de 1894 i canonitzat el 1° d'octubre de 2000, inserit en el més ampli grup de centoventi màrtirs a Xina.

Emblema: Bastone pastoral, Palma Martirologio Romano: En localitat Fuzhou a la província del Fujian a Xina, sant Pere Sans els Jordá, bisbe de l'Orde dels Predicadors i màrtir, que, aturat juntament amb altres sacerdots, a través d'una llarga senda va ser tret en cadenes en el tribunal; arribat al lloc del suplici, es inginocchiò i, acabada la pregària, va passar serenament el cap a la destral.

Pere Sans els Jordà (en castellà Pedro Sanz y Jordá) va néixer el 1° de setembre de 1680 de Andres Sans i Catalina Jordà, en la ciutadana de Ascó, en diòcesi de Tortosa (Espanya). Un oncle, capellà de la catedral de Lleida, havent-ho vist nen virtuós i ple de zelo cristià, va voler agafar-se cura de la seva educació. De jove, atret per la cintura religiosa, va voler entrar en el convent dels Dominicans de Lleida, on va fer la seva professió el 6 de juliol de 1698 i va ser ordenat sacerdot el 20 de setembre de 1704. Va ser transferit, darrere del seu prec, al convent de Sant Ildefonso a Saragossa, de compliment més rigorós. A 32 anys es va sentir atret pel senyal missioner i va demanar i va obtenir de ser enviat en Extrem Orient. Va deixar Espanya cap a mitjans del 1712 i va assolir Manila a Filipines a finals d'agost del 1713, després de dos llargues soste a Mèxic i a les Illes Mariannes. Va restar dos anys a Manila, on a més de l'exercici del seu ministeri sacerdotal, va agafar a aprendre la llengua xinesa, perquè considerava com la seva meta missionera la Xina: aquí va ser enviat el juny de 1715, establint-se en el Fukien. Un any després, el 1716, va ser nomenat vicari provincial, carregada que va cobrir per 14 anys. La seva obra missionera va donar òptims fruits en conversions, malgrat la represa de la persecució que s'havia abatut sobre la seva província de Fukien i en la de Chekiang, que eren les més cristianes. Sent investigat pels persecutori en cada lloc, va ser obligat a refugiar-se a Canton, l'únic lloc de l'immens Imperi on els missioners europeus eren tolerats encara. En aquell lloc ho va assolir el nomenament a bisbe titular de Mauricastro: va ser ordenat el 24 de febrer de 1730. Havent-hi continuat també a Canton l'obra d'evangelització, monsignor Sans va ser exiliat el 1732 a Macao: va quedar gairebé ets anys, pensant sempre de poder retornar entre els seus fidels del Fukien. El seu desig es va adverar el 9 de maig de 1739: va reprendre per tant la seva vasta activitat missionera, predicant, catechizzando, socorrent els freturosos, raffermando en la fe els fidels perseguits, obrant amb prudència i tenint-se ben amagat. En canvi, els patiments que els fidels cristians i la població havien de patir per part dels persecutori eren moltes. Per consegüent, volent plantejar-los d'ulteriors danys i afliccions, el bisbe va decidir lliurar-se: va sortir del seu nascondiglio en el llogaret de Moc-Yong i es va fer capturar el 30 de juny de 1746. Conduït a Fuzhou, capital del Fukien, va ser sotmès a extenuants interrogatoris, maltrattamenti i vessazioni de cada gènere. Després d'un llarg procés, monsignor Sans va ser condemnat a la decapitació el 18 de desembre de 1746. Després de la confirmació de la condemna per part de l'emperador, la sentència va ser executada el 26 de maig de 1747. Els seus companys de prigionia van ser altres confrares dominicans: Francisco Serrano Frías (nomenat bisbe el seu coadiutore, però mai ordenat, durant la prigionia), Joaquín Royo Pérez, Francisco Díaz del Rincón i Juan Alcober Figuera (sacerdots). Van ser assassinats després per escanyament el 28 d'octubre de 1748. Els cinc màrtirs van ser beatificats el 14 de maig de 1894 per papa Lleó XIII i canonitzats pel Papa sant Joan Pau II el 1° d'octubre del 2000, inserits en un més ampli grup de centoventi màrtirs a Xina. Les seves relíquies, recollides pels fidels de seguida després de la mort, són venerades en l'església de Sant Domenico a Manila.

Font: santiebeati.it