Qui va ser
segle HI Va Haver, al costat de Mauro, un dels més coneguts deixebles de sant Benet. Dels dos, Placido era potser el més jove: poc més que un fanciullo, quan va ser posat sota la guia de l'abat Benedetto. Per això és considerat patró dels novicis benedictins. A Placido, a més de Mauro, és atribuït un cèlebre episodi miraculós narrat per sant Gregori Magno en els seus Diàlegs. Mentre Benedetto era en la seva cel·la, un dia, el jove Placido es va portar a assolir aigua en el llac. Va perdre l'equilibri i va caure en el corrent, que de seguida ho va arrossegar lluny de la riba. L'abat, en la cel·la, va conèixer per revelació el succeït. Va cridar Mauro i li va dir de córrer en auxili del confrare. Mauro es va acalorar a obeir corrent sobre l'aigua, fins a assolir-ho i treure-ho fora de perill. San Placido, invocat per tot l'Alta Edat mitjana com "Confessore", va ser transformat en màrtir al final del segle XI. Un fantasiós biògraf va compondre efectivament un fals conte de la seva Passió, soferta a Sicília, per obra dels Sarraïns.
Patronato: Novicis monjos Etimologia: Placido = aquell que és dolç i mansoi Martirologio Romano: Commemoració de sant Placido, monjo, que va ser sin de la fanciullezza deixeble caríssim de sant Benet. Escolta de RadioVaticana:
El Calendari universal de l'Església no signa avui aquesta memòria, recordada en canvi pel Martirologio Romano. No hesitem tanmateix a admetre que San Placido - honrat, a torçat, com a Màrtir, i veurem per què, - sigui el personatge més conegut, entre els Sants, a tal data. És tanmateix una celebritat reflexa, com d'una subitanea il·luminació, que exalta per un moment un objecte, descobrint-ho de l'ombra, per riconsegnarlo a l'ombra. Placido va ser, amb Mauro, el més dòcil deixeble del gran San Benedetto, el qual els va tenir ambdós, Placido i Mauro, cars com a fills. Dels dos, Placido era potser el més jove: poc més que un fanciullo, quan va ser posat sota la paternal guia de l'Abate San Benedetto. Per això, San Placido és considerat quin Patró dels novicis, és a dir dels joves que es preparen a la professió religiosa en els monestirs benedictins. A Placido, a més de Mauro, és atribuït un cèlebre episodi miraculós narrat per San Gregorio Magno en els seus Diàlegs. Mentre Benedetto era en la seva cel·la, un dia, el jove Placido es va portar a assolir aigua en el llac. Va perdre l'equilibri i va caure en el corrent, que de seguida ho va arrossegar lluny de la riba. L'Abate, en la cel·la, va conèixer per revelació el succeït. Va cridar Mauro i li va dir de córrer en auxili del confrare. Rebuda la benedicció, Mauro es va acalorar a obeir: valicò la riba, i va córrer a córrer sobre l'aigua, fins a assolir Placido. Aferrat, ho va reportar a riba, i tan sols arribant sobre la terra eixuta, voltosi enrere, es va acudir d'haver caminat sobre l'aigua, com San Pietro sobre el llac de Tiberiade. L'episodi va tenir un seguici encara més commovedor, perquè San Benedetto va atribuir el prodigi al mèrit de l'obediència de Mauro, mentre el deixeble ho atribuïa als mèrits de l'Abate. El judici va ser remès a Placido, el qual va dir: "Quan era tret de l'aigua, veia sobre el meu cap el mantell de l'Abate, i em semblava que fos ell a reportar-me a riba". En aquest episodi narrat per San Gregorio és contingut tot això que sabem sobre el compte de Placido. També ell, com Mauro, és circonfuso i gairebé confós en la llum de San Benedetto. La seva santedat fa gairebé part de l'aurèola del Patriarca, de l'a qui Regla va ser l'intèrpret més preparat. Resta d'apuntar al fet que San Placido, invocat per tot l'Alta Edat mitjana com Confessore, va ser transformat en Màrtir al final del segle XI. Un fantasiós biògraf va compondre efectivament un fals conte de la seva Passió, soferta a Sicília, per obra dels Sarraïns. Però és una invenció que contrasta no tan sols amb la realitat històrica, però també amb el caràcter mateix de la santedat de Placido, que preferim imaginar sempre humil i obbediente, pacífic i amagat.
Font: santiebeati.it