Qui va ser
San Protasio, celebrat en data actual del Martyrologium Romanum, no és absolutament de confondre amb l'homònim màrtir milanès germà de Gervasio, en quant va ser en canvi bisbe de la ciutat de Lausanne (Lausana), avui capital del cantó suís del Vaud, sobre la riba septentrional del llac de Ginebra. No es coneixen tanmateix els exactes orígens de Protasio: un antic cartulario ho vol natiu de Vénitie, nom difícilment interpretable, potser com Vevey o Venècia. Va esdevenir sacerdot en jove edat i va emprendre fatigoses obres ascètiques i caritatives: dormia sobre superfícies dures, perllongava les seves vetlles, castigava la seva carn, ajudava les vídues i els orfes i promovia la construcció de cases pels més freturosos. Prop de Lausana va fer ampliar la vella capella de Saint-Thyrse, transformant-la en la nova capella Saint-Maure. Acconsentì a més a l'edificació del monestir i de l'església de Baulmes en honor de la Verge Maria, gràcies al suport dels ducs de Borgonya transgiurana, Felice i Ermentrude. Per la reconstrucció de l'església mare de Lausana, danyada per les invasions barbàriques, Protasio va obtenir el permès explotar el bosc de Mont Tendre. Portat a ajudar els boscaioli, segons la llegenda va ser colpejat mortalment per un arbre mal dirigit en la seva caiguda. El seu cos va ser transportat sobre una lettiga feta de fronde fins en un lloc si va ser possible subministrar-li una cervesa, lloc que encara avui porta el nom de Bière. Va ser transferit després a Basuges, actual Saint-Prex (potser deformació de Protasio), i per fi a Lausana si va ser sepolto. Set segles més tardans les seves despullades van venir traslate en la catedral ciutadana, apte aleshores corrispontende a una formal canonització.
Autor: Fabio Arduino
Font: santiebeati.it