Qui va ser
Sec. II Emblema: Palma Martirologio Romano: A Roma, commemoració dels sants Ptolemeu, Lucio i un altre company, que, com refereix sant Giustino, reconeguts com a cristians per tenir biasimato la licenziosità dels costums i la injustícia de les sentències, van ser condemnats sota l'emperador Antonino Pius del prefecte Lollo Urbico.
Van ser tres, verdaderament, els Màrtirs que en un mateix dia, a Roma, cap a l'any 160, van tenir el cap mozzata per la seva fe, sota el " Pio " Emperador Antonino, o potser el seu successor l'assaig Marc'Aurelio. Del tercer, tanmateix, no hi ha hagut tramandato el nom. De Ptolemeu, de Lucio i del tercer company innominato, ens parla un escriptor del temps els filosofo Giustino, també ell Màrtir després de pocs anys. També el Màrtir Ptolemeu tenia alguna cosa del filòsof, pel seu amor per la veritat, la seva claredat no tan sols espiritual, però també intel·lectual. Havia estat aturat pel Prefecte de Roma, darrere de denunzia d'un marit viciós i furiós, que la seva dona s'havia convertit al Cristianisme. El Martirologio Romano, calcant potser gens massa la mà, diu que l'acusació era partida per un llibertí, després que una dona impúdica, una vegada conversa, s'havia convençut a viure en castedat. Fet està que Ptolemeu va ser aturat, empresonat i finalment interrogat per un Centurió. L'interrogatori era molt senzill, consistint en fons en una sola demanda: la d'ésser o menys cristià. Pel filòsof Ptolemeu, hi havia tan sols dues possibles respostes a aquesta demanda, ambdues molt senzilles: sí, o bé no. Qualsevol altra afegida, complicació, explicació, hauria estat estèril i culpable compromès amb la viltà. Per consegüent va respondre breument i clarament sí. Després d'una segona reclusió, més dura, l'acusat va ser sotmès a un nou interrogatori. Aquest cop davant del Prefecte, però amb la demanda substancialment idèntica. I idèntica va ser la resposta del cristià Ptolemeu. Tal segona confessió de fe equivalia a una condemna. I a aquest punt va entrar en escena Lucio, cristià també egIi, menys filòsof potser de Ptolemeu, però en retribució home de viu buonsenso. Present al procés ell no va saber trattenersi del dirigir-se al Prefecte, exclamant: " Què bonica raó! Aquest home no és ni adúlter, ni ubriacone, ni assassí, ni bandoler, ni lladre; no ha fet en definitiva res de mal: ha reconegut tan sols la seva qualitat de cristià. I tu ho castigues? ". " Em sembli cristià també tu! ", va exclamar per tota resposta el Prefecte de Roma. " Cert! ", va respondre Lucio. I també ell, va ser associat a la condemna capital. En senda cap al lloc del suplici, van trobar el tercer company, de què no hi ha arribat el nom, com no coneixem el motiu del seu gest. Potser era un cristià d'antiga fe, que professant-se un va unir la seva sort a aquella gloriosa de Ptolemeu i de Lucio. O potser va ser tan sols un contestador, un home que sfidò la mort, en companyia dels dos Màrtirs cristians, gens per la fe, i gens per protesta contra la societat, i les seves injustícies. Font:
Font: santiebeati.it