Qui va ser
Va ser Romà, monjo ermità ja afirmat, a conduir el jove Benedetto al Sacre Speco de Subiaco, lloc diputat a una dura vaig ascendir. Per tres anys, Romano va proveir amb discreció i pressa a les necessitats materials de Benedetto, calant amb una fune viveri des de dalt de la rupe per no comprometre la solitud del penitent. A més del respatller material, Romano va oferir a Benedetto una guia preciosa en la vida ermitana. La seva experiència i saviesa permearono la formació espiritual de Benedetto, influenciant en mode determinant la redacció de la Regla benedictina. Per bé que la història no hi tramandi detalls certs sobre el seu lligam després del període de Subiaco, la tradició narra d'una pelegrinació de Romano a França, on va fundar un monestir i es va dedicar a la formació de nous monjos. Va morir a Auxerre al voltant del 550 dC
L'espiritualitat del gran San Benedetto, patró d'Europa, va tenir origen amb un retir de tres anys prop de l'anomenat Sagrat Speco de Subiaco. En aquesta profunda cova gairebé inaccessible el jove Benedetto es va dedicar ànima i cos a una duríssima pràctica ascètica. No tots tanmateix saben que va ser realment San Romano, monjo als voltants del poblet laziale de Subiaco, a vestir el cèlebre sant de Norcia amb el vestit ermità, a ajudar-ho a calar-se en el Sacre Speco i a proveir-li per ben tres llargs anys tot el menester per la seva supervivència. Tot això, tanmateix, amb cada mínima atenció, ones evitar que algú pogués sospitar de la presència de Benedetto en la cova i torbar eventualment la seva vaig ascendir. Diàriament San Romano proveïa per tant al noi penitent una mica de pa recuperat per la mensa del seu monestir: arrampicandosi sobre la rupe sovrastante l'entrada de la cavitat, advertia Benedetto de la seva arribada amb una campanella i li calava quant necessari amb una fune. La llegenda vol que un dia la campanella va ser infranta del diable, enfurismat per les fortes virtuts ascètiques i caritatives que trobava respectivament en Benedetto i Romano.
Aquest darrer, tanmateix, no es va limitar exclusivament a proveir al sant de Norcia ajudes materials, però gràcies a la seva experiència i a la seva saviesa va saber revelar-li els secrets de l'ascendits monàstica, que es van revelar de fonamental importància en la redacció de la Regla benedictina.
No hi ha desgraciadament conegut amb certesa històrica si els dos sants hagin quedat en contacte també al terme dels tres anys de col·laboració al Sagrat Sepulcre de Subiaco, quan San Benedetto va esdevenir finalment cèlebre com a abat de Montecassino.
La tradició propende bastant per un trasllat de San Romano a França, si es va prodigar en la fundació d'un nou monestir i en la formació de molts joves monjos. Aquí, a la seva mort, va ser venerat pels seus immensos mèrits espirituals, concretats principalment en la inspiració de San Benedetto en la fundació de la nova família religiosa, que formo l'ànima cristiana del vell continent.
Autor: Fabio Arduino
Font: santiebeati.it