Qui va ser
Avellino, V-VI segle F u un pastor vigilant i operós que va restaurar la seu episcopal després de la mort del seu predecessor. En un període d'invasions i d'incerteses, Sabino va esperar a la cura de les ànimes, va sostenir els ciutadans i va protegir els cristians, esdevenint un model de virtut i de caritat. El seu diaca, Romolo, ho va acompanyar fins a la mort i va ser sepolto al costat d'ell en el ‘Specus martyrum’, on encara avui es veneren les seves relíquies. Els dos sants són patrons de Atripalda i Avellino, i són venerats pels fidels com a exemple de fe i de caritat.
Per la veritat s. Sabino va ser bisbe de ‘Abellinum’ antiga ciutat romana que es trobava molt a prop del castell de l'actual Atripalda i que en la història irpina va esdevenir després Avellino. Va viure i va ser bisbe entre el V i el segle VI, va tenir com a diaca i administrador el jove Romolo, el qual sent-li molt legat, el assisté quan va morir el 9 de febrer d'un any imprecisato, però sense altre de l'inici del segle VI. Sabino va ser sepolto en el ‘Specus martyrum’, un dels més insignes monuments d'arqueologia cristiana del Irpinia, existent a ‘Abellinum’ i hora ipogeo de l'església de S. Ipolisto a Atripalda. Romolo entre els seus encàrrecs de diaca, tenia també el d'atent guardià del ‘Specus’, on eren conservades relíquies de màrtirs cristians, sepolto aquí s. Sabino, Romolo va recollir en un ampolla un líquid dit ‘manna’ que prodigiosamente stillava de la tomba del seu venerat bisbe; aquest líquid operava curacions i feia posar fèrtil la campanya irpina. Després de poc temps també Romolo va morir, es diu pel dolor de la pèrdua de la seva guia espiritual i va venir sepolto en una tomba a costat a la de s. Sabí. Les dues làpides posades sobre els sepulcres, són jutjades unànimement del segle VI, sobre la del bisbe, la inscripció posa en risalto la figura del pastor, vigilant i operós, que va restaurar la seu episcopal de Abellinum, que era hagut de quedar per alguns anys vacants, després de la mort del bisbe Timoteo el seu predecessor. Així en aquell període d'inici del segle VI, mentre els Ostrogots envaïen tota Itàlia, Sabino esperava a la cura de les ànimes, esdevenint ajuda i respatller dels ciutadans, administrant integríssim l'executa i plantejant amb la caritat els cristians, cap a la visió del Regne de Déu. La segona inscripció, sobre la tomba de s. Romolo, diu que el jove diaca del bisbe Sabino, havia mort després que d'ell, però havia estat associat a ell en aquella terra beneïda del ‘Specus’. Al temps del príncep Marino Caracciolo I (1576-91) duc de Atripalda, en ocasió de treballs per ampliar l'església de S. Ipolisto, el cos de s. Sabino va ser col·locat prop de l'altar major, però el 16 de setembre de 1612, el bisbe de Avellino, Muzio Cinquini, darrere de les insistències del clergat i dels magistrats del poble, va operar un solemne reconeixement de les relíquies i les va fer guardar en l'antic ‘Specus’. Els dos sants Sabino i Romolo, bisbe i diaca, són accomunati en la veneració dels fidels, en especial de Atripalda i Avellino, habitualment són celebrats en dues dates, el 9 de febrer dia de la mort de s. Sabino i el 16 de setembre ricorrenza de la solemne traslazione del 1612. És el patró principal de Atripalda, posat al costat per s. Romolo i de s. Ipolisto màrtir.
Font: santiebeati.it