Qui va ser
Adiutore, bisbe, sant, venerat a Campània. La més antiga memòria de S. Adiutore es troba en una llista del Martirologio Geronimiano, en diverses dates (2 de juny, 17-19 dic.) i en el calendari Marmori de Nàpols (segle IX), acoblada a la de S. Prisco al 1° de setembre. El culte del sant és difós amb major amplada en les zones de Benevento, Càpua, Caserta, Cava, Salerno. Quant a la personalitat de Adiutore, la llegenda reportada en els Acta Sanctorum al 1° de setembre, ho fa company d'aquella alinea de 12 bisbes, que, en la persecució dels Vàndals del V segle , scacciati d'Àfrica, van abordar als lidis de Campània, donde es van desaparèixer a les regions properes, per predicar l'Evangeli. La llegenda és massa tardana i avui no és agafada per algun en consideració. Regularment es considera que Adiutore, com els seus companys, pertanyin a les mateixes regions en què van predicar i en les quals, de seguida, es va difondre el seu culte. Per bé que el Lanzoni, apuntant en particular a santa Adiutore, ha afirmat de no saber qui fosses, aquest culte no pot en algun mode posar-se en dubte. S. Adiuore era venerat a Benevento, però ningú dels periodistes locals, com el Sarnelli (1691) i el Borgia (1764), ho inclouen en la llista dels bisbes d'aquella diòcesi. La festa de Adiutore era celebrada ja en aquella ciutat el 19 XII, però el card. Orsini, després papa Benet XIII, la va fixar per tota la diòcesi al 28 de gener, després d'haver col·locades les relíquies del sant sota l'altar major de la catedral, el 10 XI 1687. En el nou Realment, publicat el 1945, l'Oficina del Sant ha estat suprimit. Particular culte Sant Adiutore rep en Cava dels Tirrens, on també avui és venerat com a patró de la ciutat i de la diòcesi, com primer evangelizzatore i bisbe. La festa litúrgica és assignada al 15 de maig. Aquí el culte, contràriament a quant escriu el Mallardo, té orígens molt més remotes que a Càpua: un castrum sancti Adiutoris, encara existeix i que hauria estat la mansió del Sant en Cava, és documentat sin del segle IX; el 1049, sota el príncep longobard Gisulfo, va ser donat a S. Alferio, fundador i primer abat del monestir de la Santíssima Trinitat de Cava; el 1064 i el 1096 hi ha esglésies dedicades al sant, respectivament en Cava i en Giffoni (Sap), i el 1200, es té notícia d'un mont S. Adiutore en Eboli; en un calendari pergamenaceo del 1280 dels Benedictins de Cava la festa del sant és assignada al 18 XII. El prof. Adinolfi, en la seva Història de la Cava, afegeix per Adiutore el títol de màrtir a l'altra de bisbe, però és una notícia aïllada, que no troba cap confirmació en cap document. De la més antiga església de Càpua dedicada a Adiutore es troba menció en un document del 1266. Autor: Canio Riccardo Topazio ______________________________ Afegit/modificat el 2005-09-15
Font: santiebeati.it