Qui va ser
La notícia més antiga sobre aquest sant es troba en un acte de donació del vuitè segle. Cap a mitjans del mateix segle va estar composta una «Passio», que calca la de sant Ireneo bisbe de Sirmio, però que té de les particularitats pròpies; poc després del seu nom va ser inserit en els codis del Martirologio Geronimiano i en el Martirologio de Lió. A través d'així doncs els martirologi històrics la seva festa ha passat també en el Romà, en què és recordada el 4 de maig, data tradicional de la seva mort. Segons el conte de la passio, Floriano era un veterà de l'exèrcit romà que vivia a Mantem prop de Krems. Havent-hi sabut que Aquilino, preside del Norico Ripense, durant la persecució de Dioclecià, havia aturat a Lorch quaranta cristians, desitjant de compartir-ne la sort es va portar en aquella ciutat. Abans d'entrar-vos, tanmateix, es imbatté en alguns soldats, als quals va manifestar d'ésser cristià; va ser aturat per consegüent i conduït pel preside, el qual no aconseguint fer-ho sacrificar als uns, ho va fer flagel·lar i així doncs ho va condemnar a ser llençat en el riu Enns amb una pedra al coll: la sentència va ser executada el 4 de maig de 304. El cos del màrtir va ser, de seguida, retrobat i enterrat per una certa Valeria.
Emblema: Palma, Macina, Brocca d'aigua, Vessillo
Font: santiebeati.it